Més de 10.000 persones van manifestar-se dissabte 10 de novembre pels carrers de Perpinyà. La mobilització, amb motiu dels 359 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659), va omplir d’estelades i crits a favor de la llibertat dels presos polítics del sud la capital del Rosselló.

L’esquerra independentista ens hi vam manifestar amb una agenda pròpia, la que traça que les lluites socials i nacionals esdevenen avui l’únic camí per la transformació social i l’alliberament nacional davant l’augment de l’extrema dreta i la perpetuació de la precarietat i la desigualtat a la Catalunya Nord. Sabem que la lluita contra les pèssimes condicions precàries de temporers i contra l’empresonament de migrants és la mateixa que la lluita contra els feminicidis o contra l’escletxa salarial: volem decidir-ho tot en tots els àmbits.

I volem fer-ho més enllà de referèndums que no arribaran si l’Estat no ho té tot lligat i ben lligat. Hem de bastir un projecte propi en tots els nivells de l’acció política i vertebrar un projecte engrescador de futur per a la Catalunya Nord i les classes populars que hi vivim. Ho hem de fer tot desenvolupant un model propi que ens permeti construir els Països Catalans de manera concreta, transversal i real, exercint sobiranies arreu.

Més enllà de la memòria històrica, cal que prenguem consciència que l’únic instrument que tenim per canviar-ho tot és el de la lluita. Això vol dir, també, saltar-nos les barreres mentals i els límits dels estats opressors i les seves administracions. Arreu dels Països Catalans hem de fer xarxa i teixir complicitats en les lluites que ens són comunes: ho hem de fer cada dia, enllaçant les lluites en defensa de la terra amb les que planten cara a qualsevol mena d’exclusió; només així aconseguirem ser poble.

Perquè sem Catalunya Nord, fem Països Catalans!