Victòria popular de l’antifeixisme combatiu el 9 d’octubre: no van passar perquè vam ser milers. El País Valencià antifeixista vam omplir els carrers de València sense por i amb tota la convicció del món, just un any després que els feixistes, amb la complicitat i connivència de la policia espanyola, intentaren rebentar la diada del 9 d’octubre, amb agressions encara impunes L’antifeixisme valencià i l’esquerra independentista vam fer un dic de contenció imprescindible per recuperar una diada i una mobilització necessàries per a les classes populars del País Valencià i d’arreu dels Països Catalans.

Esclafem el feixisme. La mobilització del 9 d’octubre va mobilitzar milers de persones, entre 10.000 i 15.000, segons les fonts. Això és quantitativament i qualitativa més gent que la que el dia 29 de setembre va impedir l’ignominiós acte d’autohomenatge de la Policia espanyola i la Guardia Civil a Barcelona. Nova victòria per a l’antifeixisme, la mobilització popular i l’esquerra independentista arreu dels Països Catalans amb pocs dies de diferència.

Superem l’autonomisme. La força, determinació i convicció de la mobilització antifeixista va obligar a moure’s tot l’espectre polític. La capacitat de disputar el carrer amb tot en contra va aconseguir marcar l’agenda mediàtica de l’endemà. I això, amb un Govern valencià completament mesell i lliurat a l’espanyolisme: mentre els dies abans deixava via lliure a les mobilitzacions feixistes, per tal d’intentar fer-nos por i perjudicar la mobilització valencianista i antifeixista, a l’endemà, se’n volia posar medalles. Per si en fos poc, la televisió autonòmica Apunt Mèdia exercia un galdós paper amb un vergonyós silenci sobre la mobilització antifeixista i el blanqueig dels grupuscles feixistes. Això, però, no ens ha de sorprendre, ja que cal recordar que el PSPV governant és una sucursal directa del PSOE del 155: els límits autonomistes són ben estrets i presents.

Exercim l’autodeterminació. Amb la mobilització del dia 9, però, res no acaba ni comença. Els límits autonòmics i econòmics d’un govern completament mesell i titella només donen legalitat a la nostra misèria diària. Al País Valencià, la taxa de risc de pobresa ha passat del 23,36%, el 2008, al 25,6%, el 2017. Quasi un milió de valencianes pateixen això que anomenen “pobresa energètica”. Una de cada 5 treballadores cobra menys de 1000€ mensuals. Als Països Catalans, l’encariment de la vida és una constant en aspectes bàsics com el transport (6,3%), l’habitatge
(3,7%) o les comunicacions (2,5%). I a tot plegat, cal afegir-hi la consolidació dels efectes de la crisi i del tancament de serveis sanitaris, sociosanitaris i de dependència bàsics, que repercuteixen especialment en les dones treballadores: el patriarcat vol carregar a les nostres esquenes totes aquestes tasques de cures i de reproducció de la vida. Això, quan ja cobrem menys que els homes per les mateixes feines: al País Valencià, les dones cobrem un 25,54% menys que els homes.

A l’altra cara del moneda, la riquesa d’empreses de l’Ibex-35, aconseguida gràcies a la nostra explotació. Per posar només un exemple: Telefónica va obtenir, el primer semestre de 2018, un benefici net atribuïble de 1.739 milions d’euros, que suposa un 8,6% més que els 1.600 milions d’euros que va guanyar en el mateix període de l’any anterior, segons ha informat la companyia, que va reduir el seu deute net per cinquè trimestre consecutiu. Els ingressos de la multinacional espanyola en els sis primers mesos de l’any es van situar en els 24.334 milions d’euros.

L’articulació d’un programa feminista d’unitat popular a través de les lluites diàries és una necessitat per a la nostra supervivència com a poble, com a classe i com a dones. Cal que teixim aliances des del carrer per construir sobiranies que ens permetin deslliurar-nos de la dictadura econòmica. Hem de recuperar drets a través del conflicte i la legitimitat de la lluita. Sols la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans pot garantir una vida digna a la classe treballadora del País Valencià i de tot el nostre territori. Aquest és el nostre objectiu, i l’exercici del dret d’autodeterminació per part de les classes populars dels Països Catalans, una de les millors vies per a assolir-lo.