València torna a sortir al carrer sense por per la manifestació de la diada del País Valencià
Milers de persones participen d’una mobilització necessària en ple procés de recentralització espanyola. L’Esquerra independentista hi convocàvem, precisament, per deixar clar que davant la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i el centralisme, prenem la paraula: pel País Valencià, pels Països Catalans!
“311 anys d’ocupació espanyola i el País Valencià i els Països Catalans seguim dempeus”. Així concloïa Josep Villarroya les declaracions a premsa abans de l’inici de la manifestació per la diada del 25 d’abril, celebrada el dissabte 21. Villarroya, de la comarca de l’Horta i portaveu de l’Esquerra Independentista, explicitava el seu record i solidaritat amb les víctimes dels atacs feixistes de la passada diada del 9 d’octubre. Així mateix, en denunciava la responsabilitat de la Delegación del Gobierno, que avui tampoc prohibia una nova concentració feixista, amb el precedent de l’anterior “atac premeditat i organitzat”. Que a hores d’ara els agressors gaudeixin d’impunitat no és nou, malauradament, al País Valencià: la van gaudir Pedro Cuevas, assassí de Guillem Agulló, i els Yomus, ultres feixistes del València CF, amb la complicitat de policies, jutges, mitjans de comunicació, partits i institucions. Des dels anys 70, amb l’assassinat de Miquel Grau, fins als atacs contra llibreries, universitats, Joan Fuster, Sanchis Guarner o l’assassinat d’Agulló, fa 25 anys, l’obra i ombra del feixisme al País Valencià és allargada.
Villarroya també va mostrar suport i solidaritat a les víctimes del feixisme a la resta dels Països Catalans: des de les exiliades fins a les empresonades, passant per Valtonyc, Hasel o les encausades per formar part dels CDR. “Rebutgem la repressió i la violència de l’Estat espanyol: hem perdut la por, tornem al carrer”, va reblar abans d’afegir que un nou finançament pel País Valencià reforça el marc autonomista i, per tant, el centralisme de l’estat espanyol. “L’única alternativa passa pels Països Catalans”, subratllà.
En la mateixa línia es va expressar Maria Josep Martínez, de l’Esquerra Independentista de la Costera: “Tres anys del ‘govern del canvi’ no han suposat cap millora substancial en les condicions de vida de les classes populars. L’Estat autonòmic sorgit de la transició ha demostrat ser el mitjà per espoliar el país i les classes populars”. Martínez va denunciar que la millora del finançament autonòmic no és cap eina per revertir la situació d’empobriment, més encara davant d’un Estat que no dubta en suspendre totes i cadascuna de les lleis de les Corts que suposen una millora per a les més empobrides, com la de sanitat universal, la de la funció social de l’habitatge, la de pobresa energètica, etc. “L’aposta de l’Esquerra Independentista, i per això sortim al carrer amb motiu del 25 d’abril, és la recuperació de la sobirania per decidir sobre tots els aspectes les nostres vides i que inevitablement necessita també el dret a l’autodeterminació i la independència per fer-ho possible”, va concloure.
També el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya Vidal Aragonès es va expressar en aquest sentit. “Som a València pel #25A per reivindicar que el nostre projecte d’alliberament nacional és el projecte dels Països Catalans en favor de la classe treballadora i de les dones”, afirmà l’advocat i sindicalista del Baix Llobregat. “Un nou finançament autonòmic és més centralisme perquè les polítiques amb l’autonomisme les determina el Tribunal Constitucional. Amb l’article 135 de la Constitució Espanyola, no hi ha vida digna per les classes treballadores”, conclogué.
La manifestació va recórrer els carrers de València des de la plaça Sant Agustí fins al Parc de Vivers, on l’Ajuntament va col·locar una placa en homenatge a Guillem Agulló en un passeig molt recòndit que ja ha estat arrencada pels feixistes. L’Esquerra Independentista li vam retre homenatge la setmana passada, al seu Burjassot natal, quan es complien els 25 anys del seu assassinat.
Durant tot el recorregut es van cridar consignes a favor d’uns Països Catalans lliures, socialistes, anticapitalistes, antifeixistes i feministes. També hi va haver càntics contra la repressió, per la solidaritat i per la llibertat dels presos polítics, reivindicant que els carrers seran sempre nostres i que l’únic terrorista és l’Estat capitalista. Al Pont del Real s’hi va fer l’acció simbòlica de la crema d’unes fotos gegants dels reis espanyols per palesar que arreu dels Països Catalans no tenim ni rei ni por.
Cap nou Estatut ni cap nou finançament podrà resoldre els problemes que tenim les classes populars dels País Valencià. La lluita per exercir l’autodeterminació i fer front a la recentralització espanyola continua, camí de la independència plena dels Països Catalans.
