El proper 1 d’octubre una part dels Països Catalans està cridada a les urnes per participar en un referèndum d’independència: «Volem o no que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?». El cert és que no és un referèndum qualsevol, perquè aquest referèndum no es celebra en un context d’estabilitat política i institucional, sinó que està previst malgrat l’oposició frontal d’un Estat, l’espanyol, que no vol que tingui lloc en cap cas. I en un context geopolític, el de la Unió Europea, que és profundament refractària a qualsevol possibilitat de canvi polític, institucional i socioeconòmic que pugui amenaçar els privilegis de tot tipus que, com a institució, s’encarrega de protegir.

En aquest context, les organitzacions de l’esquerra independentista cridem, com no podia ser d’una altra manera, a l’activació popular, a l’organització i a la mobilització:

• Cridem a l’activació popular per a defensar el referèndum – perquè el referèndum no és del govern, malgrat que és responsabilitat del govern organitzar-lo i celebrar-lo, encara que només la gent podrà garantir-lo, tant per impedir qualsevol marxa enrere o qualsevol maniobra repressiva de l’Estat, com per omplir les urnes de vots.
• Cridem a l’organització popular per què sigui la gent la protagonista dels canvis que s’han de produir – perquè només amb un poble actiu i organitzat és possible garantir les transformacions socials i polítiques imprescindibles perquè siguin els interessos populars, i no els d’unes elits – les que siguin – els que s’imposin en el cicle que l’1 d’octubre ha d’obrir.
• I cridem també a la mobilització popular per lluitar contra la por i construir un món nou – perquè només amb les energies i la força que generen el poble en moviment és possible plantar cara a les forces conservadores de l’Estat espanyol, de les elits catalanes, espanyoles i europees que no desitgen cap canvi i que estan disposades a tot per impedir-lo.

Per a l’esquerra independentista, és el moment de reivindicar l’autodeterminació, la desobediència i els Països Catalans.

Perquè el referèndum és punt de partida, i no d’arribada. El dret a l’autodeterminació dels pobles no fa referència només al seu dret a constituir-se en estats si així ho expressa una majoria en una votació. El dret a l’autodeterminació és el dret que té cada poble a decidir per sí mateix, i sense imposicions ni ingerències de cap mena, les seves formes d’organització social, econòmica i política.

Volem la independència per canviar-ho tot: perquè vivim en una societat cada vegada més desigual, amb elits privilegiades i cada vegada més persones que pateixen les conseqüències de l’austeritat capitalista, del model de relacions socials patriarcals: la classe treballadora, cada vegada més empobrida i expoliada; les dones, que a les opressions de classe i nació les atravessa l’opressió del patriarcat en els diferents àmbits i forma; i en general, les persones que, cada vegada en més número, són excloses per l’actual sistema econòmic i institucional sense drets econòmics, polítics, socials o culturals. El referèndum obre una possibilitat a la independència, a l’impuls d’un procés constituent popular i de base, i a la possibilitat de construir una nova república popular, democràtica, socialista, feminista i ecològica.

La desobediència com a motor de transformació nacional, social i democràtica. Però aquests canvis no es produiran de forma màgica, no seran possibles anant de la llei a la llei. Avui el marc jurídico-polític estatal, i perquè no dir-ho, també l’estructura institucional de la Unió Europea, són obstacles formidables a qualsevol procés d’autodeterminació popular i, fins i tot, a l’exercici d’una democràcia plena. Que li ho preguntin a Grècia, que a l’estiu de 2015 va rebutjar en referèndum l’aplicació d’un Memoràndum dictat per la Troika que imposava retallades, privatitzacions i més pobresa, Memoràndum que només una setmana més tard s’estava aplicant.

Avui la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, l’impuls d’un procés constituent popular i de base i la construcció d’una nova república al sud d’Europa només és possible, igual com tots els canvis socials i polítics de profunditat que s’han produït al llarg de la història, a través de l’exercici de la desobediència contra les lleis injustes. No és cert, com diuen algunes fonts governamentals, que el procés d’independència no serà conflictiu i que es passarà «de la llei a la llei»: l’Estat espanyol té armes importants per mirar d’impedir el referèndum i un procés d’independència, i només desobeint les seves imposicions, impulsant processos massius d’organització i mobilització popular serà possible acumular la força política, democràtica i social necessàries per possibilitar un procés d’autodeterminació que desemboqui en una nova república més lliure i més justa.

Els Països Catalans som un projecte global de canvi per a la zona euromediterrània. L’objectiu de l’esquerra independentista, ho hem dit sempre, no és la independència de Catalunya. És la independència dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista, i ho fem com a internacionalistes convençudes: perquè creiem que és necessari un canvi d’arrel en el sistema econòmic capitalista patriarcal, que destrossa vides, però que també destrossa el planeta, i perquè aquest canvi no és possible si no es produeix una transformació real arreu del planeta.

Creiem que la millor contribució que podem fer a la lluita de tots els pobles del món per a construir un nou sistema de relacions socials que parteixi de la llibertat, la justícia, la fraternitat i la solidaritat és començar a bastir aquesta llibertat, aquesta justícia, aquesta fraternitat i aquesta solidaritat al nostre país, i que per fer-ho, cal també enderrocar totes aquelles estructures de poder que, aquí i arreu, estimulen la desigualtat, els privilegis i la destrucció del territori. El projecte dels Països Catalans trenca amb la cartografia del poder vigent, i construir-los a través del ple exercici de l’autodeterminació i de la sobirania, significa que, en aquest racó de la Mediterrània, posem el nostre gra de sorra en la construcció d’una Mediterrània que, per fi, pugui ser «un pont que agermani pells i vides diferents» i no una frontera mortífera per a les pobres del planeta.

Escombrem el capitalisme, el patriarcat, la corrupció i la monarquia: autodeterminem-nos, desobeïm les lleis injustes, i construïm uns Països Catalans lliures i solidaris, uns Països Catalans, en definitiva, independents, socialistes i feministes.

Alerta Solidària, Arran, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Coordinadora Obrera i Sindical (COS), Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Barcelona, Països Catalans a 10 d’agost de 2017