Les dones dels Països Catalans ens trobem davant la situació d’haver de sostenir la tensió irresoluble entre les esferes productives i reproductives de la vida. Aquesta és la tensió que es genera entre la voluntat de tenir una vida digna per la majoria de la població i la imposició de la deutocràcia i les polítiques d’austeritat.

En els últims temps hem pogut presenciar com des dels partits de l’ordre, sense excepció, s’han comprat les receptes neoliberals per sortir de la crisi:

• Reformes laborals que abarateixen els costos de producció; o sigui, reducció dels salaris.

• Potenciació de sectors especulatius, molt poc sostenibles i d’ínfima redistribució de la riquesa com el turisme massiu, el sector de l’automòbil o la revifada de la construcció.

• Polítiques d’austeritat que el que pretenen és desposseir-nos d’aquells serveis públics que s’havien aconseguit amb anys de lluites obreres. Privatitzacions fetes per poder donar entrada als voltors del capital cap a nous mercats que abans els eren vetats, com per exemple les privatitzacions de serveis sanitaris, les retallades en l’educació i en serveis socials bàsics. I ja comencem a sentir una tonada que ens és familiar sobre la “viabilitat” de l’actual sistema de pensions, la següent presa dels carronyers.

En aquest context de despossessió d’allò comú i d’empobriment de la classe treballadora, les dones, que partim d’una situació de desigualtat inicial, ens veiem greument afectades. Som les que ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions, arribant a cobrar fins a un 26% menys que els homes per la mateixa feina. Som les que tenim pitjors cotitzacions, cobrem pensions més baixes i tenim pitjors prestacions d’atur. Som àmplia majoria pel que fa als contractes a temps parcial o en peticions de reducció de jornada per cuidar una persona dependent. Som la immensa majoria de les famílies monoparentals (que bé podríem anomenar monomarentals). Som les que carreguem a les espatlles tot de feines vinculades a les cures i al manteniment de la vida que són invisibilitzades i menyspreades, i que ens dificulten la supervivència en un món enfocat a la producció i a la competència.

El sexisme que impregna la nostra cultura i societat té uns beneficiaris. El gènere és una construcció social i històrica amb una funció molt clara: l’explotació del treball de les dones en totes les esferes de la vida, la productiva i la reproductiva. Ja ho tenia clar Clara Zetkin el 1910, quan en el II Congrés Internacional Socialista va promoure el dia internacional de la dona treballadora i ens alertava que les arrels de l’esclavitud de la dona es troben en el règim burgès.

Però on hi ha opressió hi ha resistència. I si el capitalisme és sexista i patriarcal, la lluita és socialista i feminista. I és que les millores de les condicions de vida de les dones són universalitzables. No som un sector de la població, som el poble. La nostra és una lluita pel repartiment dels treballs, de la riquesa i per la presa del poder.

• Repartim els treballs: perquè el manteniment de la vida ha de ser una prioritat de tota la societat i una responsabilitat col·lectiva. Ens cal reduir la jornada laboral i treballs en condicions dignes. I que es reconegui el treball domèstic com el que és, treball.

• Repartim la riquesa: perquè només un 1% de la riquesa del món està en mans de dones, quan som més de la meitat de la població. La propietat és una eina d’opressió de classe, però també de gènere.

• Agafem el poder: perquè la majoria de decisions de les nostres vides estan en mans d’homes, fins i tot aquelles que afecten el nostre propi cos. Volem ser-hi en tots els àmbits: polític, judicial, científic, culturals, etc. Ells no ens representen.

El sistema capitalista patriarcal atempta contra la vida i la salut de les dones en primer terme i, molt més enllà, atempta al sosteniment de la vida mateixa. Cap reforma podrà maquillar-ne les violències sobre les qual es fonamenta. Construïm el socialisme feminista als Països Catalans. Contra la pobresa i l’explotació, lluita feminista!

8 de març de 2017

ACTES I CONVOCATÒRIES