Com la majoria de persones de la meua generació i de la meua ciutat, vaig marxar de casa dels meus pares amb 18 anys per estudiar a Barcelona i desprès de 12 anys encara no he tornat a la meua ciutat. No per no tindre’n ganesx sinó perquè sé que la precarietat que visc a Barcelona es multiplicarà per molt més si torno a la meua ciutat, ja que la poca feina que estic trobant a Barcelona no la trobaria allà. A més, el fet de tornar a casa dels meus pares tampoc m’apassiona, desprès de viure tants anys de manera independent d’ells.

Fa bastants anys que estic saltant de feina en feina. La majoria d’elles son feines de cures, i com més va més mal pagades i amb unes hores més estrambòtiques i sense contractes llargs. A algunes d’elles m’he sorprès perquè la majoria de persones que hi treballàvem érem dones, i algunes d’elles dones immigrants. Algunes vegades això feia que la precarietat d’aquests treballs fos més gran i intentaven colar-te qualsevol cosa, encara que no estigués recollida al teu contracte.

Ara mateix he trobat una feina que em motiva personalment i que m’agrada, però per això no deixa de ser precària. Estic treballant en una empresa de lleure, fent descobertes i colònies. Molts cops em diuen d’una setmana per l’altra si treballe i on treballe. Quan marxem de colònies, treballem una mitjana de 13 hores al dia, amb un descans màxim d’una hora.

I molts cops ens trobem en situacions de menyspreu per part dels mestres o professors que venen acompanyant els nens, quan la majoria de nosaltres tenim titulacions universitàries o tenim diferents estudis. Nosaltres treballem en aquesta feina perquè no trobem una feina millor, però la totalitat de nosaltres hem fet treballs voluntaris amb nens en caus i esplais. Creiem en aquestes eixides fora del espai físic de l’escola, i creiem que aquesta manera d’educar en la natura i amb uns valors diferents als que es treballen dintre de l’aula és molt positiva pels nens. Per tant, nosaltres creiem que també són formadors igual que ho són els professors, i que una titulació no els dóna dret a menystenir-nos per tindre aquesta feina precària.

Però tots els que treballem en aquesta empresa som gent que estem molt motivada i que ens agrada la nostra feina. Treballem moltes hores però encara i aixina, quan treballem amb els nens traiem el nostre millor somriure.

Són feines que em motivàven i em motiven, i em fan créixer personalment. Per això no deixaré de treballar en aquest sector però tampoc deixaré de lluitar per unes condicions dignes al sector del lleure.