[Home, Bages]
La precarietat laboral en la meva vida va començar en la primera feina que vaig tenir. Una d’aquestes d’anar casa per casa amb una revista a vendre productes diversos, en la que el sou que reps el marca les vendes aconseguides. La veritat es que no recordo exactament el temps que vaig estar-hi, però no crec que fos més d’un mes, i si els meus pares no em van obligar a continuar, vol dir que era una bona estafa on s’aprofitaven de mindundis com jo, que amb 15 anys teníem la primera feina.
Però bé, això era una feina d’estiu, per començar a entrar al món laboral i rebre les primeres bufetades, saber com funciona aquest món pervers i anar-se acostumant a la duresa de la vida.
Per sort o per desgràcia vaig estudiar un FP d’automoció durant 5 anys, fet que vaig “decidir” quan tenia 14 anys, i no crec que hi hagin gaires persones que als 14 anys tinguin clar quina ha de ser la seva feina de futur. Ara això ja no passa, als 16 anys et pots trobar al carrer sent carn de canó per explotadores sense escrúpols, tot i que també t’hi pots trobar als 20, o als 25 i als 30…
Als 19 anys, just després d’acabar els estudis, trobo feina de mecànic en un concessionari de cotxes, però una de les condicions per ser contractat és que he d’acceptar un contracte de 6 hores, mentre em demanen que en treballi 8. L’excusa? Amb els estudis que tinc, em pertoca cobrar més diners dels que em volen pagar. Accepto i em fan un contracte per un any.
Al segon any, em renoven el contracte, i negociant les hores només aconsegueixo un contracte de 7h i evidentment treballant-ne 8, al següent any ja tocava que em fessin un contracte indefinit, pactem que ja toca cotitzar i cobrar per les obres reals treballades, però a la hora de signar-lo me n’adono que hi continua posant 7h, quan em queixo, ho atribueix a un error en el redactat (segur que és això) però finalment aconsegueixo, per fi les 40h setmanals.
Però això no és tot. En tot el temps que vaig estar treballant al taller, em van tenir fent revisions i reparacions senzilles amb la promesa que més endavant em deixarien tocar motors i així aprendre l’essència de la mecànica, però aquest dia no va arribar mai. Al final, cremat de no evolucionar i aprendre mecànica de veritat decideixo plegar. Quan li comunico a l’encarregat la meva decisió, em comenta que faig bé, perquè allà no hagués progressat mai. (Gràcies)
Després d’això he fet d’autònom, sense baixa, sense atur, però això si, pagant 300€ cada mes. També he treballat en diferents feines a través d’una ETT, amb diferents contractes d’entre 5 dies i 1 mes. En definitiva, feines que no garanteixen una estabilitat econòmica, ni futur ni esperança, si no el contrari, feines en que ho engegaries tot a la merda, que és com et tracten moltes empreses que ho fan via ETT’S.
També he treballat sense contracte, no cal explicar res més, tots els deures i cap dret.
Avui en dia estic en una empresa de transport sanitari, amb horaris canviants, sense un calendari fix que pot variar un dia per l’altre. Obligat a ser-hi com a mínim 1/2 hora abans de l’hora d’inici sense que te la paguin. Amb una mala coordinació des de la central que et pot fer anar malament tota la jornada, i havent de demanar disculpes als pacients per arribar tard. I clar això passa perquè l’empresa només busca els beneficis, ja que tot s’arreglaria posant alguna ambulància més i el personal necessari. I a tot això, els del sindicat, després de dos mesos, ni s’han presentat, ni els conec, i pel que veig si no els busco jo, em sembla que tot seguirà igual, i això que es veu que existeix una normativa interna de les coses que et poden fer fer i altres que no.
Però bé, l’experiència em diu que fins que no guanyem tot seguirà igual, així que no ens queda altra que lluitar, lluitar, i guanyar.
