Un nou 28 de juny, una nova diada per l’alliberament LGTBI, sortim al carrer arreu dels Països Catalans amb la voluntat inequívoca d’enfortir la memòria i no oblidar a les lluitadores que el 28 de juny de 1969 van prendre el barri de Nova York, “Stonewall” per visibilitzar la seva existència, per trencar amb l’opressió que durant segles ha condemnat a lesbianes, transsexuals, gais, bisexuals i intersexuals a l’austracisme, a l’oblit, a l’angoixa, a la persecució, i en el pitjor dels casos a la mort.
Però no volem viure aquesta diada només com un record en la memòria. No la volem viure com una simple commemoració de les batalles lliurades. Sortim al carrer amb la plena consciència de què els drets es conquereixen, de què, potser, la igualtat formal, al nostre país, s’està guanyant gràcies a totes les lluites que ens han precedit, però sent conscients que la batalla només ha fet que començar. Per la igualtat real, encara queda molt camí i no podem deixar de dir ben alt que la nostra és una societat profundament travessada per les desigualtats de gènere i sexualitats dissidents.
Avui les persones LGTBI seguim patint agressions per la nostra opció i/o identitat sexual en tots els àmbits i de forma integral:
- L’Església estigmatitza, criminalitza i demonitza totes les formes de plaer sexual i afectiu que van més enllà de “la norma” establerta per la jerarquia eclesial: LA FAMÍLIA (nuclear i hetero). Aquesta institució esta pensada i programada per reproduir el sistema patriarcal i capitalista. L’Església catòlica representa el sistema patriarcal i es la superestructura necessària pel sosteniment del capitalisme.
- Bisbes masclistes i homòfobs, com l’arquebisbe de València, que fa només algunes setmanes feia una crida a desobeir la ideologia de gènere per ser “la ideologia més insidiosa i destructora de tota la història de la humanitat”.
- En l’àmbit laboral, patim discriminació, invisibilització, com a lesbianes, retallades ideològiques en drets bàsics com la sanitat o l’educació, certificats patologitzadors, exilis i peatges sexuals… formen part de la quotidianitat de totes i cadascuna de les lesbianes, gais, trans., bisexuals i intersexuals de la classe treballadora del nostre país.
- Estats LGTBIfòbics que anul·len Lleis com la d’igualtat efectiva d’homes i dones de la comunitat autònoma de Catalunya. O directament, parlaments que les aproven però ni les despleguen ni les apliquen.
- La invisibilització de les companyes lesbianes que han de batallar dia rere dia per fer-se visibles reivindicar-se com a lesbianes i reafirmar constant ment la seva opció sexual desmitificant-la de ”l’encant” patriarcal.
La matança d’Orlando, demostra un cop més, que ser LGTBI és un dels principals objectius d’atac de l’heteropatriarcat. Al capitalisme i a l’heteropatriarcat, qüestionar la norma els pot sortir car. A més, la gestió dels fets per parts dels mitjans de comunicació, posa de manifest la manca de voluntat per aportar una perspectiva global de les problemàtiques de les persones LGTB. Alla on alguns mitjans parlaven de jihadisme, nosaltres veiem la mà de la LGTBfòbia. El patriarcat apunta i els homofòbs disparen.
Combatem-ho des d’una perspectiva feminista, LGTBI i de classe.
Des d’Endavant (OSAN) creiem que la força d’una diada com la d’avui, rau en la lluita de les persones LGTBI autoorganitzades, en col·lectius feministes i per l’alliberament sexual arreu dels Països Catalans.
Sortirem al carrer en tota la nostra diversitat, sabent-nos part de la classe treballadora i hereves d’una lluita contra totes les opressions que patim per voler viure les nostres vides dignament: En la lluita incansable per l’enderrocament del patriarcat capitalista, en la solidaritat i l’autodefensa per cada agressió que rebem com a persones LGTBI, en la ferma consciència que la construcció de la nostra identitat sexual és un exercici de plena autodeterminació, en la indistriabilitat de la lluita de classes amb la lluita per l’alliberament LGTBI, en l’ocupació de tots els espais que ens han sigut negats, en la determinació de saber que les nostres identitats són revolucionaries i dissidents, en la construcció d’un nou paradigma social inclusiu i divers per a totes les persones. Ens manifestarem en contra les opressions de l’Església i contra la Institució familiar obligatòria i defensem un model de convivència plural, perquè puguem decidir com volem que siguin les nostres famílies i per la creació de persones lliures.
Sortirem al carrer estimant-nos com vulguem!