[Dona, Baix Llobregat]

La quota mínima d’autònoms a l’Estat Espanyol és de 267,03€ mensuals. La majoria d’autònomes dels Països Catalans ens trobem en una situació d’autònomes dependents o falses autònomes. Som aquelles que depenem únicament d’una empresa o client a qui li fem una factura cada mes i amb qui hem pactat unes condicions laborals (que no deixen de ser al capdavall una relació laboral). Posem, per exemple, que el pacte és per 30h setmanals (desplaçaments a banda). Rebre una retribució de 1.050€ + IVA (21%), pot semblar un bon pacte, però desgranem-lo:

• Amb els 220,5€ d’IVA que li he de sumar a la factura, no hi puc comptar, els hauré de pagar d’aquí a 3 mesos quan toqui fer la declaració d’IVA.
• Dels 1.050€ de la base de la factura, n’he de retenir un 15% (IRPF) que se’n van directament a la seguretat social.
• Podem dir que el total real de la meva factura és de 892,5€.
• Restem d’aquí els 267,03€ de la quota mensual d’autònoms.
• Restem també 60€ de despeses mensuals en gestories (perquè clar, una persona com jo, poc familiaritzada amb la burocràcia administrativa és incapaç de fer segons quins tràmits sense que això li suposi una pèrdua brutal de temps i de paciència).
• Restem també uns 25€ setmanals de benzina que són els que inverteixes per arribar a la teva feina a 30km de casa, a la mateixa comarca. I que gastes gràcies a la fantàstica xarxa de transport públic que ens ofereix la Generalitat de la CAC impossibilitant-me anar amb transport públic als pobles del sud de la meva comarca.

Arribem al resultat de 465,47€ per viure dignament un mes més mentre algun patró, de no sé ben bé on, m’està fent més pobra a base de l’augment de la seva riquesa.

Si tot acabés aquí, podríem discutir molt sobre què és o no digne, si hi ha treballadores més explotades, si hi ha condicions pitjors… però no, no acaba aquí.

No és cap secret dir que els capitalistes han trobat amb la “crisi” l’excusa perfecta per redistribuir la seva riquesa i concentrar-la encara més. I les mesures en forma de reformes laborals, retallades en drets socials… empeses pel govern estatal i de la Generalitat de la CAC no han ajudat precisament a la classe treballadora dels PPCC. Al contrari, han fet que el capitalisme, les capitalistes, la patronal i la classe burgesa busquin noves formes d’explotació més econòmicament rendibles per a elles i el seu sistema: les autònomes. Les autònomes som la nova classe treballadora, som treballadores que hem d’assumir ser explotades sense que l’empresari tingui cap “deure” sobre nosaltres.

Les autònomes som aquelles treballadores que paguem 267,03€ al mes per treballar. Som aquelles treballadores que no ens podem posar malaltes perquè no tenim baixa (per malaltia comuna o per un refredat de 2 dies) i en el cas que l’haguem d’agafar, la retribució és mínima si fem la comparativa amb qualsevol persona assalariada. Som aquelles treballadores que val més que si ens quedem embarassades, tinguem una parella que pugui agafar el permís de paternitat o maternitat, assumint que t’hauràs de separar del teu nadó molt abans del que voldries i pràcticament sense opcions a oferir-li la lactància que tu voldries. Som aquelles persones que no cobrem ni pagues extres ni vacances (això sí, si tens la sort de fer vacances un mes sencer, no et descuidis de pagar la teva quota). Som aquelles treballadores considerades empresàries per l’Estat sense que aquest es digni a revisar ni valorar la teva declaració de la renda o els teus ingressos anuals.

Autònomes dels Països Catalans, organitzem-nos!

Si el capitalisme i l’status quo han trobat en les autònomes una nova forma d’establir relacions de poder és perquè realment tenir relacions laborals amb autònomes els és avantatjós. En l’ideari social les autònomes som aquelles treballadores que tenim autonomia sobre el nostre treball i sí, de vegades podem tenir més o menys llibertat a l’hora de desenvolupar la nostra tasca. Som aquelles persones que podem treballar per qui volem (o per qui ens ofereix feina). Però, a menys que no siguis un gran empresari, la majoria d’autònomes que conec passen les mateixes penúries que jo. Per tant, els beneficis que segons l’ideari social tenim són realment beneficis per al capitalisme.

Ser autònoma és beneficiós per a l’Estat Espanyol, que garanteix poder omplir les arques públiques cada mes a costa de les quotes de milers de treballadores, sense haver de témer per si mai aquestes han de necessitar la prestació d’atur, per exemple, ja que la retribució és aplicable un màxim de 12 mesos i havent cotitzat molt més que qualsevol treballadora. És beneficiós per a l’empresari que estalvia un bon grapat de diners a l’hora de contractar una treballadora, amb la tranquil·litat que pot prescindir dels seus “serveis” en qualsevol moment. És beneficiós per a l’empresari també perquè pot desgravar el 21% de totes les factures que li fa l’autònom cada trimestre quan aquest faci la declaració d’IVA de la seva empresa. També els és beneficiós perquè moltes vegades les autònomes no tenim la capacitat d’organitzar-nos, ja que moltes vegades ens enfrontem a un tracte unidireccional sense conèixer les nostres companyes de feina. M’atreveixo a dir que és beneficiós fins i tot pel sindicalisme groc que evita tenir debats en aquest sentit.

Però, què passa quan diem prou? Què passa quan les companyes de Movistar diuen prou i s’organitzen autònomes i assalariades per reclamar unes condicions de treball dignes? Què passa quan assumim com a col·lectiu d’una vegada per totes que les autònomes som classe treballadora? Què passa quan perdem la por, igual com les companyes treballadores, perquè no tenim res?

Crec que ha arribat el moment en què ens és absolutament necessari, en els moviments anticapitalistes i revolucionaris, fer una anàlisi de la transformació de la classe treballadora i crec que comença a ser urgent que posem sobre la taula el debat sobre com podem lluitar contra aquest tipus de relacions laborals antisocials i igualment abusives perquè, si les autònomes, encara no som la classe treballadora, ho serem i com més companyes estiguem en aquestes situacions més terreny haurem de batallar al capitalisme.