Des de la Mesa Nacional d’Endavant valorem que avui, al País Valencià, els plantejaments de l’esquerra independentista, des de l’anticapitalisme, des del feminisme, i des de la convicció que no hi ha possibilitat de reforma de l’estat espanyol que pugui obrir les portes a la plenitud nacional i social, tenen més sentit que mai. El canvi institucional, que en l’àmbit municipal i autonòmic ha foragitat al PP de les principals institucions valencianes i que ha situat els diversos pactes d’esquerres com a salvadors de l’estat de devastació tant en l’àmbit nacional com social que pateix la societat valenciana, comença a mostrar les seves limitacions i no ofereix un horitzó de sortida de la presó de pobles que és l’Estat espanyol i del sistema capitalista que condemna a la desigualtat i la injustícia el nostre poble.
L’acomplexament nacional de Compromís, la seva aliança amb Podemos i la política espanyolista-federalista del PSPV dibuixen un País Valencià que vol tornar a ofrenar glòries a una reforma constitucional espanyola futura que millore el finançament autonòmic però que ens seguisca negant com a part d’una nació sense estat.
Per últim, les propostes polítiques limitades a la gestió de la misèria que està duent a terme el tripartit, la poca valentia a l’hora de revertir privatitzacions i recuperar drets, excepte en pocs i puntuals casos, i la manca de programa social que millore les condicions de vida de les classes populars, suposen pur continuisme en la gestió de les institucions, i a excepció de la corrupció, situen com a premissa el fet que aquest capitalisme no pot ser gestionat millor, perquè mane qui mane, suposa explotació i pobresa per la classe treballadora.
La nostra aposta, per tant, la independència per canviar-ho tot, la necessitat de deslliurar-nos de les relacions de coerció que exerceix el capitalisme patriarcal al nostre país, la nacional, la social i la de gènere, ha de prendre protagonisme per advertir que que cap reforma constitucional ens farà lliures i que cap tripartit que pretenga gestionar el capitalisme ens portarà a una vida que valgui la pena viure.
Ens comprometem públicament a un esforç organitzatiu per a la preparació d’un 25 d’abril (que enguany ens crida a mobilitzar-ńos el proper dissabte 23 d’abril pels carrers de València) a través del qual puguem visualitzar un espai, el de l’esquerra independentista, que no apunta cap acomplexament respecte a allò nacional, que proposa la independència dels Països Catalans com una palanca de canvi, que genere una escletxa per on empènyer tot un seguit de canvis que ens dibuixen com una societat sobirana en termes econòmics, una societat que acabe amb l’explotació que patim les dones, i que treballe per una vida que valga la pena ser viscuda per les classes populars. La nostra proposta política defuig el seguidisme dels “drets a decidir”, i afirma el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, defuig el primer la independència i després ja veurem i afirma la indestriabilitat de l’alliberament de gènere, de classe i nacional.
Ens fa la impressió que per preparar aquesta diada del 25 d’abril ens cal posar en circulació unes exigències i propostes polítiques que tinguin en el seu centre la construcció del País Valencià com a component de la construcció nacional dels Països Catalans, la necessitat d’una alternativa anticapitalista, amb una intensitat especial en la dimensió feminista i ecologista, com a única manera d’interrompre la destrucció i assimilació del País Valencià i la indestriabilitat de la construcció nacional dels Països Catalans i la transformació social revolucionària. En aquest sentit, les línies polítiques a desenvolupar i socialitzar haurien de centrar-se en:

• Rebutjar una nova reforma constitucional i el reencaix del País Valencià en el projecte d’Estat-nació espanyol com a formes de desnacionalització del País Valencià. De la mateixa manera, rebutgem qüestions com la demanda d’una millora del finançament autonòmic, la transferència de competències, etc. Cal explicar que lluny de significar un augment de la capacitat d’autogovern dels valencians només faran que reforçar la dependència al centralisme estatal. Afirmem la necessitat d’un plantejament explícit sobre la necessitat de la Independència respecte l’Estat Espanyol i de la construcció nacional dels Països Catalans com l’única via que afirma la plena sobirania per les valencianes.
• La denúncia de les polítiques d’austeritat i la submissió dels governs del canvi que només fan que aguditzar el procés de depauperació i degradació social dels treballadors i treballadores. En aquest sentit cal socialitzar que la retòrica benintencionada de Compromís, Podemos i PSOE no frenem ni aturen l’explotació i l’empobriment sinó, ben al contrari, les continua fent possibles amb un nivell de contestació molt més digerible pel sistema.
• La denúncia del nacionalisme espanyol com a element transversal compartit per dretes i “esquerres” de l’establishment institucional que solidifica l’status quo i que impedeix una construcció nacional pròpia, autocentrada, per al País Valencià, i per extensió, per al conjunt dels Països Catalans.

Per tot l’anterior Endavant OSAN fa una aposta decidida per organitzar un 25 d’abril que ens situe com un espai polític útil i actiu al País Valencià. Per això, fem una crida al conjunt de la militància de l’esquerra independentista i anticapitalista dels Països Catalans, a ser part en aquesta aposta:

• participant en l’organització dels actes previs i xerrades
• participant en l’agitació per la manifestació del 23 d’abril a València
• omplint els busos per assistir els actes de l’esquerra independentista
• assumint tasques concretes durant aquell dia (muntatge i desmuntatge, repartiment de propaganda, servei d’ordre, etc)
• animant a tothom (militants, col·laboradores o simpatitzants) a implicar-se en la Diada

Aquest 23 d’abril ens trobem totes València! Reserva’t la data! Totes som necessàries!