Manifest de l’Esquerra Independentista
Disculpin les molèsties, però ens estan assassinant! Totes hem llegit els titulars dels principals diaris, ells asseguren que “morim en mans de les nostres parelles o exparelles”, asseguren que la “víctima” no havia denunciat al seu company i que els veïns al·legaven sorpresos que “era un bon home”. Però senyors, perdonau que siguem unes pesades, que estiguem enfadades, no, furioses, que ens hàgim cansat de callar i decidit no fer-ho més, que és hora de parlar clar, mor que ens pesi, volem dir alt i clar que no morim, ens estan assassinant i continuaran fent-ho si no feim res, perquè ja són 34 les dones assassinades als Països Catalans aquest any i direm ben alt sense que ens tremoli la veu que no són morts aïllades, és un feminicidi!
L’alarmant augment d’assassinats masclistes no ha generat ni monogràfics als mitjans de comunicació per a conscienciar-nos ni respostes institucionals per a fer-hi front. Al contrari, els últims cinc anys l’Estat espanyol ha disminuït un 31,6% la despesa prevenció de la violència masclista i mesures per aconseguir la igualtat seguint la mateixa dinàmica que els governs autonòmics. Tant el govern de l’estat com els governs autonòmics han aprovat lleis que pretenen garantir la seguretat de les Dones però, nosaltres, que som les que patim violència cada dia fa temps que hem entès que la justícia no està, en cap cas, del bàndol de les dones. Ni la justícia ni cap dels estaments públics d’aquest estat capitalista-patriarcal. La violència és l’eina fonamental de control i submissió de les dones treballadores, i és que la nostra submissió és indispensable per mantenir l’estatus quo. El patriarcat i el capital en crisi ens volem submises i tancades a casa per tal de reproduir de franc el doble sistema que ens oprimeix i ens explota. I és per aquest motiu que els nostres governs ignoren les nostres denuncies; que es qüestiona la veridicitat de les nostres paraules i passen a ser el centre del debat fets com no haver romput la relació amb el nostre agressor, en lloc del fet que ell ens assassinés; que els mas media, presenten els assassinats de dones com a morts aïllades i anecdòtiques en lloc de mostrar-nos la transcendència del fenomen, els feminicidis, és a dir, l’assassinat sistemàtic de dones en mans d’homes de proporcions epidèmiques i d’abast mundial.
El canvi de cicle polític que s’ha encetat a tot els Països Catalans, l’ensorrament dels partits tradicionals tant al principat arran del procés sobiranista com al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses amb la derrota del PP, ens ha de servir per posar sobre la taula la violència masclista com a prioritat i plantejar la construcció d’un nou estat amb unes polítiques feministes realment efectives per l’eradicació de la violència masclista.
En primer lloc, davant la urgència que estem vivim, des de l’Esquerra Independentista, exigim que els feminicidis siguin una qüestió d’estat; cal una proposta feminista transversal, que afecti les polítiques públiques i les lleis que ens regeixen. Aquesta exigència implica que cal desenvolupar polítiques de prevenció basades en la coeducació i en el foment d’una nova manera de relacionar-nos, d’igual a igual i des del respecte, que trenqui amb els rols de gènere heteropatriarcals i amb el mite de l’amor romàntic que ens han ensenyat des de ben petits i petites i que posa els fonaments perquè aparegui la violència masclista i desemboca en el feminici que està patint la nostra societat. Exigim que les lleis no es quedin en un calaix com ha succeït amb les anteriors, necessitam que deixin de ser lleis simbòliques que només s’aproven per complir un programa electoral i que es dotin de recursos reals per poder ser aplicades, per tal que comencin a protegir-nos. Hem de començar a entendre que només amb la pèrdua real de privilegis patriarcals dels homes, un empoderament real de les dones i legitimant l’autodefensa feminista podrem avançar cap a una societat feminista. Finalment, no hem d’oblidar que les violències físiques són la punta de l’iceberg del patriarcat, la cara més visible, mediàtica i cruel d’aquest. Un heteropatriarcat que es reforça amb un sistema capitalista que ens utilitza per a benefici de les grans elits i ens fa les úniques responsables – des de la precarietat i el menyspreu – d’allò que els mercats mai podran cobrir: la vida.
Hem d’entendre el patriarcat mateix com a violència masclista i totes les seves formes i expressions a la societat, com un intent d’autoperpetuació contra el que hem de lluitar. Perquè ens volem vives, però amb unes vides dignes. Unes vides governades única i exclusivament per nosaltres mateixes. On puguem decidir sobre els nostres cossos i la nostra manera de relacionar-nos. On puguem decidir sobre si volem tenir o no criatures i que això no ens suposi un impediment per tirar endavant la resta dels nostres projectes. On no hàgim de ser les úniques responsables de la cura de les persones que ens estimem. On puguem caminar pel carrer sense por i anar a la feina sense perill a ser assetjades o menyspreades pel sol fet de ser dones. Perquè és només així, dignament, com ens mereixem viure.
Des de l’Esquerra Independentista seguirem denunciant aquesta situació d’emergència portant el feminisme als carrers, a les aules, a les nostres pròpies llars i a les institucions. Combatent totes les cares del masclisme, des de les més perverses a les subtileses que interioritzem dia a dia i assenyalant també la complicitat dels governs, els mitjans de comunicació i el sistema judicial. Per nosaltres, trencar amb el patriarcat no és un capritx o una lluita secundària o relegada en diades puntuals. Enguany, més que mai, sabem que és qüestió de vida o mort. I nosaltres, triem la vida i la vestim de dignitat rebel!
