Tot i que ja fa molts anys que el Mar Mediterrani s’ha convertit en un gran cementiri on s’hi enfonsen milers i milers de cossos de persones que intenten migrar al continent europeu, que en molts països s’acumulen milers i milers de refugiades que fugen de la misèria i de les guerres, és aquests últims mesos que els mitjans de comunicació s’han bolcat a tractar el tema de la migració arran sobretot de l’arribada al continent europeu de persones que fugen de la guerra de Síria.
Diferents partits polítics, ONG i moviments socials ens hem sumat a la campanya internacional de “Refugees Welcome” per tal de pressionar a la Unió Europea perquè obri les seves fronteres i aculli les refugiades, i també incloent demandes d’acollida per les demés migrades, al considerar que es tracta de raons humanitàries.
Des d’un altre prisma, diferents organismes de la patronal europea també aposten per l’entrada de refugiades i migrades, de forma controlada, fent la lectura de que la població de la Unió Europea s’està envellint i que en un futur força immediat es necessitarà mà d’obra jove més o menys especialitzada i adaptada a condicions de gran precarietat i sobreexplotació. Les refugiades que arriben amb un cert nivell d’estudis, i que han viscut la guerra i s’han acostumat al control migratori i a viure amb l’incertesa de l’expulsió, s’adapten molt bé a les necessitats de la patronal.
Des d’Endavant creiem indispensable vincular les demandes d’acollida amb la crítica del sistema que genera els diferents èxodes, i que converteix les persones en mercaderies explotables o rebutjables.
En aquest conflicte antagònic entre l’explotació i el treball, entre el benefici i la vida, les persones, les desposseïdes, sovint ens veiem empeses a emprendre camins perillosos per sobreviure o deixar-hi la pell.
En un sistema de capitalisme globalitzat, els grans moviments de població treballadora s’han d’entendre en la lògica d’aquest sistema que tot ho mercantilitza. Les persones són considerades mercaderies productives, i tenen valor en funció del benefici que poden generar. En aquest conflicte antagònic entre l’explotació i el treball, entre el benefici i la vida, les persones, les desposseïdes, sovint ens veiem empeses a emprendre camins perillosos per sobreviure o deixar-hi la pell.
Ja sigui per motius principalment econòmics, bèl·lics, polítics, o una barreja de tots ells, les classes populars d’arreu del món són sovint expulsades dels seus països. És en aquest context que hem d’entendre totes les migracions; no només les que ara surten als grans mitjans de comunicació, de riuades de refugiades que fugen d’uns conflictes bèl·lics concrets, sinó també les que ja fa anys que arriben als Països Catalans o a aquesta Europa fortalesa que acumula milers de morts a la Mediterrània o centenars d’empresonades als Centres d’Internament d’Estrangers.
La causa objectiva i la responsabilitat política que milions de persones es vegin obligades a desplaçar-se de casa seva es deuen tant a l’economia global i els plans d’ajust estructural de l’FMI, agents del capitalisme, del patriarcat i de l’imperialisme, com al seu complement militar (OTAN i intervencions dels EUA i la UE) i la promoció de grups terroristes paramilitars (des dels colombians, ucraïnesos, fins a Estat Islàmic), o la promoció de cops d’estat i revoltes “civils” contra governs hostils a les pautes atlantistes.
El sistema rebutja o accepta les persones en funció del seu potencial en l’engranatge capitalista.
El sistema rebutja o accepta les persones en funció del seu potencial en l’engranatge capitalista. Si són consumidores solvents -com qui demostra poder comprar cases o fer grans inversions-, podran entrar sense problemes. Si estan obligades a vendre la seva força de treball per poder sobreviure patiran discriminacions en funció de les necessitats productives del territori de destí.
La diferenciació desigual entre refugiades i migrants entra en aquesta lògica. Moltes de les migrants considerades il·legals pel capitalisme patriarcal desenvoluparan les tasques més precàries i pitjor remunerades, i hauran de viure clandestinament sent víctimes de sobreexplotació laboral i d’esclavatge, si aconsegueixen establir-se als Països Catalans, mentre que d’altres seran expulsades, aturades o assassinades a les fronteres.
Cal que la classe treballadora defensi els drets i aculli les treballdores migrades en la cerca d’una millor situació econòmica, o fugint d’una guerra.
Cal que la classe treballadora defensi els drets i aculli les treballdores migrades en la cerca d’una millor situació econòmica, o fugint d’una guerra. Que plantegi amb els seus instruments polítics exigències a uns organismes governants antidemocràtics que haurien de ser abolits. A la UE i els estats espanyol i francès, que retirin les seves intervencions militars, que desmantellin els acords comercials d’espoli i explotació en benefici de les multinacionals, i que desmantellin la seva política racista de fronteres i de persecució de la migració treballadora i assumeixin la responsabilitat que tenen amb les causes de les migracions, en comptes de crear ghettos i/o camps de concentració.
A les Administracions autonòmiques, departamentals i Ajuntaments, que posin els seus recursos a acollir les persones migrades -i les no migrades que es troben en situació d’exclusió social-, i que condemnin les actuacions dels organismes estatals i internacionals que provoquen les migracions obligades per motius econòmics, bèl·lics i d’opressió/discriminació.
Amb l’experiència d’anys i segles de lluita, sabem que la millor solidaritat és la pròpia organització de la classe treballadora en organitzacions revolucionàries, sindicats de classe i combatius, o en moviments socials,que siguin capaces d’aturar la maquinària del capitalisme patriarcal que provoca tot aquest èxode de la barbàrie,que amb els seus propis recursos enforteixin el suport mutu, i que a la vegada assumeixin la creació de noves experiències i nous fonaments de cara a construir un sistema basat en la necessitat de les persones, i no en la recerca de benefici empresarial privat.
Fem una crida a totes les organitzacions solidàries a vincular l’exigència d’acollida de les persones migrades amb la crítica del sistema i els seus organismes que provoquen les migracions forçades.
Per això, fem una crida a totes les organitzacions solidàries a vincular l’exigència d’acollida de les persones migrades amb la crítica del sistema i els seus organismes que provoquen les migracions forçades, amb la crítica del sistema que explota i manté en situacions d’exclusió social les migrades acollides. En definitiva, amb la crítica del sistema i els seus organismes que així com exploten la classe treballadora i els recursos dels Països Catalans, participen de l’imperialisme que explota la classe treballadora i espolia els recursos a nivell internacional.
Refugiades, migrades, benvingudes!
Contra la barbàrie imperialista, la lluita és l’únic camí!