La violència de gènere, o potser hauríem de dir violència masclista cap a les dones per ser més clares , és un problema que afecta de forma global a tota la humanitat. Forma part de la construcció de la masculinitat i d’aquest sistema capitalista-patriarcal que en fa ús.

La violència masclista es pot expressar en múltiples formes i àmbits però, tots tenen com a element comú concebre el cos de la dona com quelcom susceptible a ser menyspreat, cosificat, insultat, venut, marginat, desvaloritzat, rebaixat, colpejat, utilitzat, mutilat i en últim terme assassinat. Sense que cap d’aquestes coses trenqui les nostres rutines, com el pa de cada dia.

Aquest estiu als Països Catalans està resultant ser especialment sanguinari. Ja són 29 les dones assassinades, l’última d’elles una jove de 17 anys veïna de Perpinyà. Dades superiors a les que es comptabilitzen segons la llei de violència de gènere. Aquesta llei tan sols contempla aquelles víctimes que hagin tingut una relació sentimental duradora amb l’assassí, i així deixa amagades les altres víctimes: els fills i filles que sempre en són víctimes; els amics i amigues, les prostitutes, les mares… Reclamem saber què s’amaga sota l’estora de d’aquesta societat nostra, fortament impregnada en tots els seus àmbits d’una cultura patriarcal i misògina.

Ja n’estem fartes que any rere any els feminicidis formin part del nostre dia a dia. La violència masclista no és un fenomen natural. No són fets aïllats, sinó la conseqüència més nefasta d’un model ideològic i cultural concret. I, per tant, això és modificable. I per a començar a modificar-ho ens cal anar a l’arrel de les causes i denunciar-les, però també mesures urgents des de l’àmbit públic i autoorganització feminista.

Ja n’hi ha prou de lamentar-ne les conseqüències, cal començar a abordar-ne les causes. I això vol dir assenyalar tots aquells estaments que en són còmplices, tan des dels àmbits polítics, com empresarials, com judicials, com mediàtics. Els feminicidis són la conseqüència final i més greu d’un seguit d’actituds i accions masclistes a les que no podem disculpar la seva responsabilitat en la violència masclista.

D’altra banda, també hi ha un seguit de mesures que es podrien aplicar de forma urgent per evitar els assassinats. Algunes de les que des del moviment feminista es proposen són, per exemple:

• Que els serveis d’atenció a les víctimes no depenguin de si la denúncia judicial segueix endavant o no, i que hi hagi serveis d’atenció oberts les 24 hores.

• Que es donin més ordres de protecció, ja que actualment el nombre és molt baix respecte el nombre de dones que pateixen maltractaments.

• Detectar millor els casos amb personal especialitzat, que no recaigui en mans dels cossos policials avaluar el risc i la gravetat de cada cas.

• Un cos judicial especialitzat en violència masclista que no revictimitzi a la dona denunciant.

• Canvis legals que obliguin a testificar els familiars dels agressors, així com la possibilitat que altres testimonis puguin exercir la denúncia d’agressions.

• Que totes aquelles mostres de masclisme que es manifestin en la vida diària siguin reprovades, penalitzades i castigades.

• Que les campanyes de prevenció es dirigeixin als homes, que en són la causa del problema.

• Que s’obrin les portes de les escoles per tractar els diferents models de relacions sexo-afectives i de masculinitat i feminitat.

Però sobretot, el que pensem que és més important és reforçar i potenciar el moviment feminista dels Països Catalans. La lluita feminista és l’únic garant per acabar amb la impunitat del masclisme, i cal que sigui assumida amb totes les seves conseqüències per totes les organitzacions polítiques i socials i per la societat en general. I és l’única força capaç d’impulsar les xarxes de suport i solidaritat entre dones i d’autodefensa feminista, que permetin que la por canviï de bàndol.

Comissió antipatriarcal d’Endavant OSAN