El 7 de juliol de 1955, fa 60 anys, moria el mestre i poeta valencià Carles Salvador i Gimeno. Nascut en una família de fusters del barri del Carme de València, fill de classe obrera, va exercir com a mestre a Aielo de Malferit, Benassal i Benimaclet. Com a docent, va impulsar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, que -com l’entitat homònima a Catalunya- exigia la normalització del català en l’ensenyament.
Apassionat de l’idioma, va ser un dels signants i màxims difusors de les Normes del 1932, l’ortografia de base fabriana que sancionava la unitat de la llengua als Països Catalans. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Carles Salvador va desenvolupar una important obra filològica i va impulsar l’ensenyament del valencià. En ple franquisme, va organitzar la secció filològica de Lo Rat Penat, i els cursos de català que allí s’impartien van ser un focus d’atracció i refugi per a joves d’esquerres i nacionalistes.
El compromís de Carles Salvador amb la cultura i la llengua pròpia és indestriable de la seua consciència nacional catalana. Carles Salvador es declarava “un català de València”, i defensava la integració del País Valencià com una entitat autònoma dins un estat català. Potser aquesta claredat en l’afirmació dels Països Catalans com a entitat política, ha fet que durant molts anys la seua figura haja estat oblidada pel sectarisme regionalista que fins ara ha imperat en les institucions autonòmiques, o fins i tot que incomodara a determinats sectors del valencianisme polític i els obviaren.
Des d’Endavant (OSAN), considerem profundament injust aquest oblit, i reivindiquem la figura de Carles Salvador en la seua plenitud. No només en la faceta literària, cultural o filològica, sinó també en la vessant nacional, doncs ja que unes i altres s’expliquen (entre si) indestriablement, i és impossible entendre el mestre de mestres sense aquesta perspectiva global. Són massa anys de desmemòria, i cal fer justícia a qui tant va treballar per la construcció nacional dels Països Catalans.
Assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN)