La mobilització del passat 9 de novembre, amb 2,3 milions de vots desobeint les amenaces de l’estat i totes les traves provocades per la renúncia del govern de la Generalitat a dur fins al final la consulta pactada, és un triomf popular inapel·lable. Els 1,8 milions de vots favorables a la independència són un excel·lent resultat -fet que creiem que no ha de fer perdre de vista l’obligació d’ampliar-lo-.
Creiem que cal treballar perquè aquests vots es materialitzin en una direcció de ruptura amb l’estat espanyol i amb els altres elements que coarten la nostra llibertat com a poble i com a classe. Ara més que mai cal estar atents als intents de pacte entre elits. Com més augmenta el poble la seva pressió cap a la llibertat, més important és per a les elits la necessitat de pacte per a mantenir el seu poder intacte.
Nosaltres no oblidem que Artur Mas i el seu govern han dut a terme una política absolutament erràtica pel que fa a la celebració de la consulta. No oblidem que fent xantatge amb la consulta ha pogut dur a terme una de les polítiques més antisocials del sud d’Europa. No oblidem que a la reunió de partits del 3 d’octubre, un cop prohibida la consulta pel TC, va trencat tot compromís de fer-la igualment i va dir que fins allà havia arribat. No oblidem que durant els darrers mesos ha estat pressionant per transformar el 9N en una convocatòria electoral amb una llista única encapçalada per ell però sense la proclamació d’independència al programa. No oblidem l’operació Rigol per a intentar “domesticar” els ritmes del procés.
Només la mobilització de la gent va fer possible que el 9 de novembre una part dels Països Catalans poguessin votar. Només això. No podem deixar que aquest govern gestioni políticament el resultat d’aquesta consulta.
Proposem a l’esquerra independentista refixar la vista en els nostres objectius estratègics: uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Això creiem que passa per dos elements clau. El primer, començar a treballar seriosament i de forma prioritària la construcció nacional. El segon, continuar teixint, més intensament que mai, la Unitat Popular.
Aquesta serà la nostra tasca, a la qual hem abocat i seguirem abocant tots els nostres esforços. En aquest sentit, considerem plenament vàlides les reflexions que fèiem pocs dies abans del 9N.
Pas a pas, cap a la victòria, pel camí de la lluita. Perquè la lluita és l’únic camí.
Països Catalans, 15 de novembre de 2014
Creiem que els següents textos són interessants per al debat entorn el procés sobiranista al Principat:
El procés sobiranista i l’esquerra independentista (llibret editat per Endavant)
La lluita nacional i social a partir del 10N. Opinions des de la Unitat Popular (article de L’ACCENT)
Després del 9N l’independentisme entra en una nova fase. Avenços i retrocessos (article de D. Escribano i A. Ferrero publicat a Espai Fàbrica)