Amb la recent impugnació del Govern espanyol i la prohibició per part del Tribunal Constitucional de la pseudo-consulta del 9N a Catalunya es torna a demostrar per enèsima vegada el caràcter antidemocràtic de l’Estat i palesar que les vies legalistes de reforma dins dels marcs institucionals no són més que carrerons sense eixida. Qui té por de la democràcia? d’un referèndum? de la veu del poble? Sembla que aquells mateixos que l’han segrestada des del 18 de juliol de 1936 i que han viscut amb les butxaques plenes a costa d’ella des de la Transició. Aquells que no dubten a recórrer al feixisme cada vegada que es qüestiona la sagrada unitat de la pàtria, com han fet recentment legalitzant des d’Alcoi el partit nazi Alba Daurada o atacant a Madrid, novament, un acte sobre el 9N.
Les treballadores d’Alacant no podem restar inactives o pensar que la prohibició, per dues vegades, del referèndum al Principat de Catalunya ens és un assumpte llunyà. Ans al contrari, posa en qüestió el marc polític imposat amb els pactes de la Transició, atorga als actors principals (l’Estat i la Generalitat) un marge de maniobra molt limitat, i dóna als sectors populars un protagonisme i una capacitat d’intervenció, pressió i desestabilització sense precedents des de la Transició.
El procés iniciat per les elits de Catalunya en busca d’una negociació amb l’Estat per poder repartir-se el pastís del Pacte Fiscal i continuar acumulant beneficis i mantenir la seua posició dominant, s’ha vist desbordat per una immensa força popular que, si bé encara no ha estat capaç d’articular un programa nítid al voltant dels seus propis interessos de classe, ha qüestionat l’estructura de l’Estat i ha plantejat, encara tímidament, que la única sobirania real és aquella que lluite no tant per la consecució d’una nova institucionalitat sinó aquella que siga capaç d’articular un país amb un model social i econòmic ben allunyat de l’explotació capitalista, de l’opressió patriarcal i del domini imperialista.
Cal que mantinguem el to mobilitzador i desobedient dels carrers per garantir un desenllaç d’aquest procés favorable a les classes populars. L’única força capaç d’empènyer aquest procés fins al final és la força del poble organitzat i mobilitzat als carrers. Amb les forces polítiques de l’autonomisme fora de joc i la recentralització de l’estat en ple funcionament, és l’hora que les classes populars convertim la conjuntura política que vivim al nostre favor per tal que aquesta desemboque en l’inici d’un veritable procés de ruptura amb el règim que cal estendre necessàriament a totes i cadascuna de les comarques. La desobediència és l’eina que hem triat les classes populars per poder-ho capgirar tot i construir juntes un país al marge dels paràmetres que ens imposen el capitalisme i el patriarcat.
Perquè això acabe donant els seus fruits creiem que cal que el poble actue des d’estructures de classe autònomes de la burgesia i els seus partits. Amb aquesta estratègia autònoma de les classes populars es pot aconseguir, a mitjà termini, convertir la reivindicació popular, l’experiència popular de la traïció dels líders i la indignació acumulada, en un procés autèntic d’autodeterminació per damunt de les lleis i de les fronteres.
Fem del 9 de novembre una nova jornada massiva de mobilització popular capaç de desbordar políticament i de forma definitiva la situació actual, condicionada per l’actuació dictatorial de l’Estat i l’immobilisme còmplice dels nostres representants polítics.
En defensa del dret d’Autodeterminació!
Tot el poder per al poble!
Desobediència per canviar-ho tot!
Aturem la recentralització!
http://www.endavant.org/reflexions-sobre-lescenari-pre-i-post-9n-i-el-paper-de-lesquerra-independentista/ http://arran.cat/blog/2014/11/01/9n-2014-el-jovent-diem-si-a-la-independencia-si-al-socialisme-si-al-feminisme-si-als-paisos-catalans/ http://www.sepc.cat/les-estudiants-votarem-si-i-si/ http://www.eltemps.cat/ca/notices/2014/11/-el-govern-ha-maniobrat-per-fer-se-propietari-exclusiu-de-la-consulta-6612.php