El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis  de la creixent i implacable precarització, mercantilització i  privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la  desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest  procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social,  segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen  a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.

No podem  oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat  col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar  l’educació.

Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els  nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement  crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les  darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la  pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat.  Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i  oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent  substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.

El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població.

Aquests ferotges atacs es fan efectius a  través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs  autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE  (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel  Real Decreto-ley 14/2012, del 20 d’abril. Les mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, la seva repercussió en totes i  cadascuna de les etapes educatives i les constants retallades en matèria  d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat dels cicles i les etapes que el conformen.

La  privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens  adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un  manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les  línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25%  de pobresa infantil i supressió d’ ajudes per llibres de text i  menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de  coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper  amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant  importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del  poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que  volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de  Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 100% del professorat depenent del grau de complexitat de cada centre; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i  que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les  classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments  dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten  l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i  mercantilitzada.

Nosaltres, -famílies, mestres,  treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les  seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults,  siguem el centre dels processos educatius, una educació on la  col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt  de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi  unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una  educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que  garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les  persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per  poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que  ens ofeguin.

Per tots aquests motius, volem posar de  manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública. Enguany celebrem la segona i volem fer un pas endavant en la lluita per la defensa dels serveis educatius públics. No només portem reivindicacions, també creem solucions. Al llarg d’aquest any hem estat realitzant assemblees de les quals han sorgit idees de futur, entre les quals, la creació i redacció d’una ILP (iniciativa legislativa popular) que vetlli per garantir les nostres peticions: qualitat, gratuïtat, llengua catalana, educació no sexista, popular, etc. Una ILP que mereix de l’atenció de tota la societat per a bastir un model educatiu allunyat d’interessos polític-partidistes.

Aquesta lluita no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una  nova societat l’educació és el principal camí. Tanmateix, iniciem una campanya per demanar a les institucions, al Departament d’Ensenyament i a la consellera Irene Rigau, que es declarin insubmisses a la llei “Wert”, la LOMQE. Una llei sense consens, franquista i neoliberal que pretèn discriminar l’alumnat per raó de sexe, llengua i situació socio-econòmica.

Així doncs, fem una  crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a  tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens  pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que  volem.