Anaïs Tosas, Isabel Vallet i Ada Colau dinamitzen un debat viu i viscut sobre experiències i dubtes reals, concrets i quotidians en la lluita diària

El passat dimecres 14 de maig, el nucli de Sant Andreu-Nou Barris d’Endavant (OSAN) vam organitzar la presentació del llibre Perspectives, editat per Espai Fàbrica, al Casal Independentista El Noi Baliarda. La voluntat era la de generar debat i reflexió crítica enmig de la frenètica lluita diària.

Anaïs Tosas, membre d’Espai Fàbrica i editora del llibre va iniciar-ne la presentació tot explicant les motivacions que havien conduït el col·lectiu a tirar endavant la proposta. Sabent que anaven una mica a contracorrent, per allò d’editar un llibre enmig de l’era virtual, valoren molt positivament l’aposta i el granet de sorra que ha aportat. No debades, el llibre és, al mateix temps, fruit i llavor de les lluites que tantes persones, com les que l’han escrit, duen a terme cada dia.

En segon lloc, va prendre la paraula Isabel Vallet, militant d’Endavant i diputada per la CUP-AE, entre altres militàncies dins l’Esquerra Independentista. Com a advocada, la seva aportació al llibre se centra en el que han vingut a anomenar ‘repressió de baixa intensitat’. L’Estat aposta per la repressió econòmica, que és individual; “per contra d’una detenció, una multa està pensada per a impossibilitar solidaritat: es rep al domicili en la intimitat”.

Tanmateix, aquesta estratègia s’insereix dins una “estratègia militaritzada de la pobresa, que és l’expressió del neoliberalisme en l’àmbit punitiu”. És la teoria de les broken windows. Així, Vallet fa una lectura marxista de la legislació i assegura que “el dret penal expressa la ideologia de la classe dominant i la reproducció del sistema”. I rebla: “tot el que no ocupen les polítiques socials ho ocupen polítiques repressives”.

Per la seva banda, Ada Colau va començar llançant un repte a les assistents: “Tenim la necessitat de donar-nos formació sobre formes d’organització i estructuració”. Amb aquest guant llançat, com a primera mesura sobre la que reflexionar, més que centrar-se en el que narra al llibre, va fer un breu resum dels inicis de la PAH i la situació en què es van trobar. Així, tot i començar-la un grup d’activistes no afectats/es, de seguir es van trobar que els arribaven centenar de persones.

I la primera tasca amb què es trobaven era lluitar “contra nosaltres mateix@s, superar tot l’estat de shock en que ens deixa el capitalisme. Pensavèm que ens trobaríem gent enrabiada i ens trobàvem gent abatuda”. En aquest sentit, Colau remarcava que “ser un morós és perdre la ciutadania. El subjecte amb el que ens vam trobar estava profundament deprimit perquè havia perdut també l’espai propi”.

Així, assegura que l’atenció individual “et confirma que ets inútil. L’assessorament col·lectiu entén la dimensió col·lectiva sense que ningú ho expliqui”. Colau defensa que han generat eines d’apoderament col·lectiu (com isntàncies) que s’ha complementat amb una estratèia de lluita amb diferents vies. Per a Colau, la PAH “és un apoderament real de les classes populars, de dones i d’immigrants”. Així mateix, assegura que van començar a aturar desnonaments era reconèixer la necessitat d’ajuda. Però assevera que el que més por els fa és una estratègia de politització massiva.

Tot seguit, es va obrir un viu i enriquidor debat entre el públic assistent, àvid de plantejar dubtes, reflexions i neguits ben pràctics, palpables i reals. Així mateix, Tosas va confirmar que Espai Fàbrica ja treballa en el Perspectives II, que esperen que vegi la llum l’octubre d’enguany.