La manifestació per a commemorar el 25 d’abril va aplegar ahir milers de persones a València. La convocatòria de l’esquerra independentista, sota el lema “Als Països Catalans desobeïm per canviar-ho tot”, volgué posar a debat un seguit d’elements que mica en mica van aflorant en el panorama polític valencià. El principal element és la dicotomia entre una alternança de govern i un canvi real. L’actual proposta d’alternança es basa en una simple acció electoral que substitueixi la cara dura del règim per la via de rehabilitar-ne la cara amamble, el PSPV, amb el suport d’EU i Compromís. El missatge de la manifestació de l’esquerra independentista era radicalment oposat a aquest: un canvi total. Això significa que, més enllà de l’evolució electoral, un canvi real passa per a conquerir una hegemonia social partidària de la fi del règim i d’un canvi polític d’arrel.
Com cada any, el final de la manifestació del bloc de l’esquerra independentista ha estat diferenciat del d’altres organitzacions convocants. Enguany, aquest distanciament ha estat més marcat perquè de cap manera preteníem sumar el nostre capital polític a una demanda de canvi -és a dir, d’alternança política- davant de la Generalitat. De cap manera l’esquerra independentista ha de ser una comparsa d’una simple operació política de rehabilitació de la cara amable del règim. La nostra feina ha de ser bastir des del carrer l’autoorganització popular i la dinàmica mobilitzadora que permeti conquerir una nova hegemonia. Només des d’aquest canvi i mobilització social es podrà avançar cap a un canvi total que, en darrera instància, porte el nostre poble a la seva emancipació nacional i social. D’altra manera, estaríem essent comparses d’un model polític d’alternança entre dues cares del mateix sistema, amb una agenda política centrada en els paràmetres espanyolitzadors i recentralitzadors de la darrera dècada.
Des d’Endavant OSAN seguirem treballant per a bastir, comarca a comarca, aquesta nova hegemonia de canvi total. Des de les mobilitzacions del proper 1 de maig fins al treball diari en plataformes pels drets socials, en la xarxa associativa i en defensa dels drets nacionals. Només així podrem evitar que una vegada més els somnis i les aspiracions d’un ampli sector de la societat valenciana acaben en una nova frustració.