Nosaltres, la classe treballadora, som la majoria explotada, oprimida i silenciada. Nosaltres som la majoria, els i les condemnades de la història, els i les oblidades, els i les sense veu.
Som els i les milers i milers de treballadors en atur, sense treball. Som els i les milers de treballadores en precari, que patim l’explotació i unes condicions laborals que empitjoren anys rere anys -amb cada nova reforma laboral-.
Som les milers de persones desnonades cada dia, sense dret a sostre.
Som els i les treballadores que veiem com els nostres drets socials -subsidis, pensions, ajudes a la dependència- són retallats i ens condemnen a la marginalitat.
Som els i les que patim la degradació de la sanitat, l’educació i la resta de serveis públics. Som els i les que sofrim les llistes d’espera als centres sanitaris quan ens posem malaltes. Som els i les estudiants que suportem unes escoles autoritàries i sense recursos.
Som les dones, les més precàries, les que engreixem majoritàriament les estadístiques de l’atur, les que quedem relegades a treballar en negre i tornar a les tasques de cura. Som les dones, agredides i violades, condemnades a no poder decidir sobre els nostres cossos.
Som els i les joves sense treball o amb un treball precari, vulnerables i més susceptibles d’explotació.  Som la generació que volen condemnar sense futur.
Som els i les invisibles que fugim de la misèria, sense papers. Som els i les que emigrem i cerquem un futur millor lluny de les nostres cases, encara que ens hi juguem la vida en les pasteres i els murs. Som els i les caps de turc: insultades, acusades, perseguides i tancades en els CIE’s.
Som els i les que no ens conformem i ens rebel·lem, els i les que patim la repressió: quan ens persegueixen i ens jutgen, quan ens tanquen en els calabossos i les presons.
Som els pobles la llengua i la cultura dels quals són perseguides i reprimides. Som les nacions oprimides.
Però mentre les nostres condicions de vida empitjoren, hi ha una minoria que se’n beneficia. Hi ha culpables de la nostra misèria, i tenen noms i cognoms.
Les grans empreses i els seus propietaris són responsables de la misèria, són els que ens acomiaden i ens exploten per a enriquir-se. Són els que deslocalitzen les empreses, els que ens abaixen els salaris, els que ens imposen unes pitjors condicions de treball, els que juguen amb les nostres vides…  Són sangoneres que ens xuclen la sang per aconseguir més guanys. Són les empreses com Mercadona, Mango, Coca-cola o Panrico. Són els empresaris Roig, Matutes o Lara.
Els bancs també són els causants del patiment de milers de famílies desnonades mentre són rescatats amb diners públics, fan negoci i especulen amb les nostres vides per acumular més beneficis.
Els polítics corruptes són culpables, ells fan les lleis que afavoreixen les oligarquies, els bancs i les grans empreses. Els diferents partits que governen -PP, PSOE, CiU…-, tant a l’estat espanyol com a les autonomies, compleixen els dictats de la Troika (el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea). Eixos polítics que ens han fet endeutar i ara avantposen el pagament d’aquest deute il·legítim, són responsables de les retallades i les privatitzacions, els causants de la nostra misèria.
També són còmplices i culpables els mitjans de comunicació que manipulen i amaguen la realitat. I els sindicats grocs que pacten les nostres condicions de treball, les pensions i els EROs a canvi d’unes subvencions, que ens enganyen i juguen amb les nostres esperances, amb la nostra lluita. I els jutges que fan complir lleis injustes i ens condemnen. I la policia que ens colpeja i ens reprimeix.
Només nosaltres, la classe treballadora dels Països Catalans, podem aturar aquestes agressions amb organització i lluita. Cal plantar-los cara, tant al carrer com als llocs d’estudi i de treball. Cal crear espais de lluita i resposta contra les violències. Cal articular de forma efectiva l’exercici real del dret d’autodeterminació del nostre poble. Cal treballar constantment i a consciència en la construcció d’un nou model econòmic, un nou sistema polític, una nova societat, sense explotació, sense opressió, lliure i realment democràtica.
En aquest context, cal ser presents en les lluites del nostre poble. Manifestant-nos contra el feixisme i combatent-lo barri a barri. Aturant desnonaments i enfortint la solidaritat veïnal. Defensant el nostre dret a l’autodeterminació i la nostra proposta independentista, i fent front a les agressions contra la nostra llengua. I és en aquesta context, i des d’aquesta lògica, que des d’Endavant fem una crida a participar en els diferents actes que tindran lloc arreu dels Països Catalans en solidaritat amb les marxes del 22M. Cal que omplim els carrers i places de dignitat i lluita.
Pels Països Catalans! Pel Socialisme!
Independència per canviar-ho tot!