Ja fa una pila d’anys que, per Sant Antoni, la Vila de Gràcia ha esdevingut un punt de trobada de la comunitat mallorquina que viu a Barcelona. Els tradicionals foguerons que il·luminen la nit de Sa Pobla es van traslladar a la plaça del Diamant i, poc a poc, s’han anat fent un lloc a diferents places i carrers de la Vila. Aquest ha estat el segon any que l’esquerra independentista, enguany amb la col·laboració de l’edifici okupat l’Armadillo i de la plataforma Som Països Catalans, ha participat d’aquesta celebració. I ho ha fet unint la festa i la lluita.
Les activitats van començar el dijous 23 de gener a La Violeta i van estar marcades per la lluita que durant tot el curs han estat duent a terme els docents de les Illes contra la reforma educativa del govern Bauzá, el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL). per tal de conèixer de primera mà la lluita que encara avui perdura vam comptar amb la presència del portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Iñaki Aicart, que no només ens va explicar el desenvolupament del conflicte que ha provocat el TIL sinó que va fer una anàlisis de les perspectives de l’educació a les Illes Baears i Pitiüses. En acabat, l’Armadillo va oferir un pica-pica a les persones assistents a la xerrada.
El plat fort de la festa però va tenir lloc el dissabte 25 de gener. La festa va començar en caure la nit, quan una cercavila de cultura popular va arrencar des de la plaça de la Vila, recorreguent bona part del barri. En acabada la cercavila va ser l’hora del sopar popular base de botifarra, llom, sobrassada i pa amb tomàquet. I, ja amb la panxa plena, va ser el torn del concert, que va comptar amb la participació d’Exiliats i dels clàssics de la música tradicional i popular Al-Mayurqa. Entre tanta festa, hi va haver però també lloc per fer balanç d’un any de lluita al conjunt del país i, molt especialment a les Illes, on les polítiques espanyolitzadores i neoliberals del govern Bauzá han fet despertar un moviment de resposta que no es veia des de feia molts anys i que va tenir el seu moment culminant amb la vaga indefinida amb què van començar el curs els docents. Una vaga que va haver-se d’aturar davant l’immobilisme del govern del Partit Popular però que ha pres altres formes com ara la insubmissió per tal de seguir la lluita. I és que, tal com deixà escrit i cantat en Toni Roig, el qeu fou l’anima d’Al-Mayurqa, “Ens haureu de segar la vida, perquè no ens fareu callar”.
