CRÒNICA de 2 MESOS DE LA CAMPANYA DELS BASTONERS SOLIDARIS

Iniciem un nou any, però la situació continua sent la mateixa. Fa poc més d’un any, els nostres companys Ferran i Gregori, van rebre una carta del fiscal de l’Audiència Nacional en la que demanava l’obertura del judici oral, sense cap mena d’acusació en particular, pels fets ocorreguts durant l la Diada de l’11 de setembre de 2012.
Els dos membres de la colla bastonera “Cop a Cop” van estar participant en tots els actes convocats per l’Esquerra Independentista; van participar d’una mostra de ball de bastons junt amb les companyes de la colla bastonera de Sant Andreu, van portar l’estelada que encapçalava la manifestació, i, al finalitzar l’acte de l’Esquerra Independentista al Passeig del Born, mentre sonaven els himnes, els dos companys van pujar amb les fotos de les preses polítiques catalanes Marina Bernadó i Lola López.

Aquest senzill gest, el de portar dues fotos, va comportar que la Fiscalia de l’Audiència Nacional presentés acusació per delicte penal, equiparant la denúncia social i solidària de la dispersió, amb un delicte d’enaltiment de terrorisme. Acusació greu i embogida que els va obligar a participard’unes declaracions el 23 de gener en la Ciutat de la Justícia, a petició del tribunal d’excepció que és l’Audiència Nacional, i restar a l’espera d’un judici on la Fiscalia demana pena de presó de dosanys, inhabilitació durant 8 anys i una fiança de 3000 euros per cadascun.

Les fotos de les dues preses volien mostrar la cara concreta de la vulneració dels drets humans. Una vulneració que, pel simple fet de ser preses polítiques, les porta a complir condemna a centenars de quilòmetres de casa o a no rebre l’atenció sanitària bàsica. I aquesta és la cara de la vulneració dels drets humans; el que per a un pres o presa comú seria el més normal, complir condemna en una presó a prop del seu lloc de residència, per a les preses polítiques no ho és. Els dos companys bastoners es solidaritzaven amb unes persones i famílies que pateixen, molt sovint en silenci, aquest càstig afegit; el compliment de les penes a milers i milers de quilòmetres de casa seva.

Per donar resposta a aquesta acusació embogida presentada per l’Audiència Nacional, el passat 18de novembre, es va presentar a l’Euskal Etxea de Barcelona el grup de suport dels bastoners solidaris. Sota el lema “Solidaritat amb els solidaris”, es va donar el tret de sortida a la campanya de suport als companys. Sols han passat dos mesos, però la forta acollida que ha tingut la campanya és el clar reflex de que la solidaritat és la nostra millor arma.
Les mostres de suport ens arriben de tots els racons dels Països Catalans i de més enllà. Les companyes d’Euskal Herria o d’Andalusia ens han fet arribar la seva solidaritat a través de diferents mostres de suport. Però tot i això, el procés judicial continua endavant. Primer ens vam assabentar dels jutges que porten el procés:

Ángel Hurtado Adrián: extremeny, es considera un home aplicat i discret. Va formar part del tribunal que va ordenar el tancament del cas de la mort del càmera de Telecinco José Couso.”. Especialitzat en dret penal, s’ha centrat especialment en temes de terrorisme i criminalitat organitzada. Darrerament va ser qui va encapçalar el grup de vuit jutges de l’Audiència Nacional que es van posicionar en contra de l’aplicació de la sentència del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg sobre la doctrina Parot, aclarint que la sentència es referia “exclusivament” a Inés del Río (és a dir, el mateix posicionament del ministre d’interior Jorge Fernández Díaz…) i oposant­-se així a l’excarceració de Juan Manuel Piriz després de 29 anys i 8 mesos de presó.
Julio de Diego López: va compartir el seu posicionament, amb Ángel Hurtado Adrián, posicionament que finalment es va imposar. Darrerament Izquierda Anticapitalista va tramitar una querella contra d’ell (i un altre cop, Julio de Diego López) per impedir la declaració de Barcena abans del jutge Bermúdez (http://www.anticapitalistas.org/spip.php?article28227). Ell mateix esconsidera conservador i un dels homes d’Enrique López, el candidat del PP al Constitucional,portaveu del Consejo General del Poder Judicial durant l’aznarisme i cunyat de l’empresari Miguel Hernán Manovel García, implicat en la trama Gürtel.
José Ricardo de Prada: és membre de Jueces para la Democracia, una associació de jutges “de visió progressista” que, per exemple, a través del seu portaveu, es va posicionar a favor de la sentència que va tombar la doctrina Parot, afegint que la doctrina Parot vulnerava el principi deseguretat jurídica i el principi de no retroactivitat (que en el món judicial arriba a ser unadeclaració rupturista…). José Ricardo de Prada es va posicionar a favor de l’aplicació de la sentència del TEDH (http://es.wikipedia.org/wiki/José_Ricardo_de_Prada).
I més tard la data del judici: el proper 27 de març del 2014. Però tot i això, la campanya continua endavant, amb més força que mai. Perquè la solidaritat no es pot detenir ni empresonar. I en els propers mesos ho continuarem demostrant.
Solidaritat amb els solidaris!
www.bastonersolidaris.wordpress.com
@bastonsolidaris