Butlletí andreuenc n. 25 – Setembre 2013
Segant les cadenes del país i dels nostres cossos!
Acaba l’estiu, comença el nou curs polític. La Diada de l’Onze de Setembre marca l’inici del curs, per bé que no el de les lluites. A finals d’agost, la 1a marxa per l’educació entrava per Sant Andreu després d’haver recorregut diverses comarques tot reclamant una educació pública, en català, de qualitat i gratuïta. Havia començat amb un escarni a la consellera Rigau, al Ripollès, tenint un inici excel·lent, assenyalant els culpables, i convocant a una nova assemblea groga per al 28 de setembre.
En clau estrictament local, enguany el curs s’iniciava innovant: per primera vegada, l’Esquerra Independentista local (Endavant, Arran i CUP) organitzava un acte per commemorar la Diada. El sopar per la independència i el socialisme va aplegar una trentena de persones, tant de les organitzacions com de l’entorn independentista i popular de Sant Andreu, ja que vingué gent del Casal Independentista El Noi Baliarda, de la Festa Major Reivindicativa o de Diables, així com d’altres pobles.
Aquell dia, 7 de setembre, marcà l’inici de les mobilitzacions per l’Onze. Amb manifestació a la tarda a l’Hospitalet, la següent cita seria a Nou Barris, per la 4a marxa de torxes organitzada per l’EIB, la vesprada del 10 de setembre. A l’endemà, multitud d’actes de l’Esquerra Independentista van omplir la Diada, culminant amb un acte polític i una manifestació històrica del moviment amb més de 20.000 persones. Abans de la manifestació de l’EI, l’anomenada Via Catalana aconseguia recórrer el Principat de dalt a baix, sortint des de la Jonquera i superant tímidament la falsa frontera amb el País Valencià. A Sant Andreu, el dia abans n’havia tingut una rèplica a escala local.
Per a l’EI, la mobilització del 7 de setembre a l’Hospitalet de Llobregat i les manifestacions al voltant de l’Onze i de la pròpia Diada van servir per rellançar la campanya Independència per canviar-ho tot, que vol culminar amb una manifestació el 19 d’octubre a Barcelona. Precisament, per donar contingut a una independència que beneficiï a la classe treballadora i les classes populars en tots els àmbits de la nostra vida es va realitzar l’acte polític ‘Si no podem decidir, no podem ser lliures‘, el 25 de setembre, a prop de la Sagrada Família. L’acte, que va tenir una alta participació i va acabar amb una concentració, era una resposta clara a la concentració que els feixistes ultracatòlics fan cada dia 25 per negar el dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos. Precisament, el dissabte 28 l’EI també vam participar de la manifestació pel dret a l’avortament que va recórrer els carrers de Barcelona.
I entremig de la lluita i la repressió, en clau local el moviment el descrivim, també, de manera lúdico-festiva. La prèvia dels 10 anys de la FMR ens duia David Fernández i Tigre de Paper per parlar del malson d’Orwell i el control social contra la dissidència política. Un control social que també ha patit la FMR durant les nou edicions anterior i que va il·lustrar amb una exposició de plafons al mateix acte, molt concorregut.
Però la crisi ens colpeja durament i directa. A nosaltres, treballadors i treballadores en actiu, a l’atur, estudiants o (no) cobrant pensió. També a Sant Andreu. Amb l’inici del curs, el PTAC ha vist incrementades les visites de persones que, d’una manera o altra, pateixen en la pròpia pell la violència inherent al capitalisme. Acomiadaments irregulars, problemes hipotecaris, i un llarg etcètera en matèria laboral o d’habitage que converteixen el PTAC no només en necessari, sinó en un espai a reforçar. Entre totes, tot.
I com a ‘mes escolar’ per definició que és el setembre, a finals de mes retornava aquesta lluita a Sant Andreu. Una concentració servia per denunciar els ‘bolets’ que fa l’administració per mirar de (no) resoldre els problemes estructurals en matèria educativa: falta de places i de mestres, ràtios elevadíssimes, etc.
Però si algú ens donava lliçons en matèria educativa el mes de setembre (i seguirien) són les docents de les Illes Balears i Pitiüses. Amb una lluita cuinada assembleàriament, des de la base, i amb una determinació i convicció claríssimes, les docents de les Illes iniciaven el 16 de setembre una vaga indefinida que a principis d’octubre encara no havia clos. És més, el suport de pares, mares i estudiants és notori i compromès, ajudant a allargar una vaga indefinida que és tot un pols al govern del PP, que no vol negociar, demostrant el seu talant democràtic. Tanmateix, arreu dels Països Catalans s’ha estès la solidaritat activa, via caixa de resistència, via l’esgotament dels números de la panera solidària de SomPPCC o via mobilitzacions, com, entre altres, la del passat 29 de setembre a Barcelona, coincidint amb les històriques i massives manifestacions de suport a la vaga que tingueren lloc a les quatre Illes. Avui més que mai, podem dir que la lluita educa.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Setembre 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org