Manifest de l’Esquerra Independentista en motiu del 9 d’octubre, Diada del País Valencià

El pròxim 9 d’octubre està marcat per la necessitat de la classe treballadora al País Valencià de prendre els carrers al feixisme davant de l’ascens a les institucions. L’onada reaccionària que penetra en forma d’espanyolisme, racisme i masclisme en àmplies capes de la societat ha de ser urgentment aturada i per això cal plantejar una veritable alternativa. Una alternativa a l’estat capitalista i patriarcal que ens és venut com a ordre natural de les coses. Una alternativa a l’explotació i l’opressió que patim com a poble i com a classe.

L’alternativa que defensem i construïm des de l’Esquerra Independentista a cada casal, ateneu, assemblea i espai d’organització té per objectiu confrontar unes estructures d’estat que ofeguen la classe treballadora, les dones i sexualitats dissidents, i empresonen el nostre poble. La violència que l’estat exerceix contra les dissidències polítiques es materialitza de diverses formes i en els darrers anys ha pres forma de nou amb les agressions feixistes. Enguany, 6 anys després de l’octubre de 2017, s’ha iniciat el judici als feixistes que assaltaren la manifestació de la diada el 2017. Aquelles agressions són la mostra que el projecte polític que defensa d’Esquerra Independentista és antagònic als interessos d’un estat espanyol que empara el feixisme per preservar-ne la unitat i els beneficis de les classes dominants. És per això que hui defensem que contra el feixisme i l’espanyolisme cal construir urgentment una trinxera de llibertat sense renúncies.

Hem de construir, doncs, espais d’unitat contra la impunitat del feixisme; hem de plantar cara a la persecució política que 26 militants antifeixistes i anticapitalistes valencians pateixen per haver fet front a l’odi dels màxims defensors del capital. Una lluita que els ha portat a enfrontar-se a més de 160 anys de presó en total i a milers d’euros en multes. Una lluita contra partits i organitzacions feixistes que, no ho oblidem, han comptat amb la permissivitat de les forces polítiques de la socialdemocràcia que constituïen el govern del botànic, atès que tots els encausats ho són fruit dels darrers anys de resistència.

I en aquest camí no valen ni les dreceres del vot útil ni les institucions autonòmiques que aproven lleis que són paper mullat. Com tampoc formar part d’un Estat que ho disposa tot per a salvaguardar els seus pilars fonamentals, la propietat privada i la unitat nacional. S’han acabat les falses dicotomies entre feixisme o reforma, entre terror o explotació, entre misèria o mort. Nosaltres triem independència en el sentit més ple. Nosaltres abracem les consignes històriques que han conduït la classe treballadora dels Països Catalans a la conquesta de drets i llibertats: organització, militància, lluita i combat.

L’Esquerra Independentista encarem el nou cicle polític d’ofensiva antiobrera, antifeminista i antipopular amb un crit en defensa d’omplir, enriquir i engrandir la unitat popular amb les lluites de la classe treballadora dels Països Catalans. Som conscients que la censura, els atacs al català i el revifament de les velles batalles blaveres, que pretenen dividir-nos i distraure’ns amb dobles denominacions de la llengua, no són més que cortines de fum que amaguen una única realitat: front a un estat irreformable, la independència és l’únic camí.

No acceptem les seues divisions administratives. No veiem cap enemic ni al nord ni al sud. Contra el blaverisme que alimenta la dreta i també contra el que ha integrat l’esquerra socialdemòcrata. Contra el feixisme espanyolista. Ni un pas enrere. Lluitem sense renúncies!

Som un poble en lluita, som Països Catalans!

Independència, socialisme, feminisme, Països Catalans!