Manifest d’Endavant (OSAN) amb motiu de la diada nacional del 9 d’octubre de 2019

Cap govern autonòmic no ens farà lliures!
Construïm Països Catalans, exercim l’autodeterminació!

Encarem un 9 d’octubre, enguany, amb unes eleccions espanyoles convocades. Una repetició electoral que és un símptoma de les profundes contradiccions que arrossega l’estat, aguditzades al màxim per la qüestió de l’autodeterminació a una part dels Països Catalans i també per la negativa del PSOE a assumir qualsevol reforma social, per minsa que siga, que pal·lie la situació de precarietat i empobriment de les treballadores i els treballadors.

Aquesta repetició d’eleccions invalida la tesi de diversos partits arreu dels Països Catalans segons la qual, a partir del front conformat en la moció de censura per foragitar el PP, es podria portar el PSOE a una taula de negociació per a un millor finançament autonòmic, per aturar la recentralització espanyola i per dur a terme reformes socials bàsiques de dignificació de les condicions materials de la gent. Els límits marcats pel PSOE són molt clars: austeritat i recentralització espanyola.

En aquest context, continuar parlant de federalització de l’estat, de poder valencià a Madrid, de taula de negociació Catalunya-Espanya o de reconeixement dels drets nacionals insulars en funció dels vots obtinguts en unes eleccions generals és enganyar l’electorat per assegurar-se cadires i assessors, i participar en un repartiment de molles amb totes les cartes marcades i tots els altres jugadors en contra. És paradigmàtic el cas de Compromís i la seua aliança amb Errejon: subordinar-se a la progressia espanyola rojigualda demostra que, en el fons, el seu horitzó és mantindre l’estat autonòmic actual.

I en aquesta partida, les treballadores valencianes hi perdem més, i no és retòrica: és que el PIB per càpita del País Valencià en el 2018 és un 12% inferior a la mitjana estatal, és que liderem l’augment de l’atur a l’estat espanyol en el segon trimestre de 2019 ―16,4% en el cas de les dones― i el treball que es genera és temporal ―la taxa de temporalitat es va incrementar d’un 27,9% a un 28’6% en la darrera legislatura autonòmica. És que, a més, en el cas dels serveis públics bàsics, aquells que havien de recuperar-se de les mans privades, com els hospitals d’Elx, de Dénia i de Torrevella, se seguirà fent negoci amb la nostra salut, un negoci a les costelles de les dones que assumim aquestes tasques de cura que deixen de fer els serveis públics. L’Acord del Botànic, ara reeditat, ha permès tot això.

Amb la marca del Botànic per bandera, continuen destinant-se recursos públics d’educació a centres privats i concertats, que fraudulentament potencien l’elitització i segregació de l’alumnat.

Amb la marca del Botànic per bandera, el català i els catalanoparlants continuem sent discriminats, i és possible superar l’ESO sense ser competent en valencià. Tenint en compte que el coneixement del valencià no és un requisit d’accés a la funció pública, els valencianoparlants i les valencianoparlants constantment veiem vulnerat el nostre dret de ser atesos en valencià per part de l’administració pública.

Amb la marca del Botànic per bandera, sabem que el model productiu no canviarà, que no hi ha un projecte per millorar les condicions de vida de les treballadores i els treballadors valencians; que el projecte del govern valencià és la subordinació econòmica, cultural, nacional i social a Madrid, a Espanya. I Espanya és irreformable, i ha estat una maquinària perfecta al servei dels grans interessos del capital.

És, doncs, imprescindible reprendre un camí propi per superar i desbordar els marcs estatal i autonòmic espanyols. Perquè no és cap secret que la divisió autonòmica respon més als interessos de l’estat que a la nostra realitat quotidiana, i que l’exercici d’autodeterminació ha de ser motor de canvi polític. L’autodeterminació no només és l’única via per garantir els drets nacionals dels Països Catalans, sinó també l’únic instrument per recuperar drets ―els que ens ha manllevat el capitalisme patriarcal i les seues institucions executores― i per consolidar-construir sobiranies ―espais de contrapoder en profunda lluita contra els interessos del mercat― que dignifiquen la vida de les classes populars en un nou marc polític.

Perquè només uns Països Catalans independents, socialistes i feministes poden garantir una vida digna a la seua classe treballadora.

Construïm Països Catalans, exercim l’autodeterminació!
Independència socialisme i feminisme!
Cap autonomia no ens farà lliures!