Manifest d’Endavant amb motiu del 8 de març de 2019

• Dona, tens dificultats per arribar a final de mes o consideres que les teves condicions de vida són cada cop més precàries?
• Tens la sensació que no tens temps per dedicar-te a tu mateixa?
• Has patit situacions incòmodes/violentes pel fet de ser dona?

La situació que vivim la majoria de dones als Països Catalans ens porta a respondre afirmativament com a mínim en una d’aquestes preguntes. Si mirem algunes dades, aquestes parlen per si soles. 31 dones assassinades per homes als Països Catalans durant el 2018, i això només és la punta de l’iceberg de tota la violència estructural que és la violència masclista. El 25% de les dones assalariades cobrem a l’any un salari inferior a 11.800 euros bruts, cosa que situa la nostra mensualitat en 840 euros. Les dones cobrem cada any entre 4.800 i 7.000 euros menys que els homes. Això s’explica per diferències injustes entre els complements salarials, categories professionals o la menor presència en els càrrecs de responsabilitat que tenim. També influeix que el 72% dels contractes a temps parcial els tenim les dones, en bona mesura per poder batallar amb les obligacions familiars, perquè ens hem d’encarregar de la mainada, de malalts o de persones d’edat avançada. Aquesta situació ens empobreix com a dones durant l’edat de treballar, i també ho farà en el futur, quan cobrem la pensió o rebem una prestació per estar a l’atur. A banda, les dones dediquem, cada dia, gairebé 2 hores més que els homes als treballs de la llar, de cures i reproductius.

No obstant això, els beneficis empresarials a l’estat espanyol van créixer en el 2016 un 200% respecte a l’any anterior, mentre els salaris continuen estancats des del 2012. Durant el 2018, aquesta disparitat encara s’ha fet més visible: l’1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada; mentre el 50% més pobre, amb prou feines el 7%.

Revertir aquesta situació perquè les dones treballadores tinguem una vida digna és de mínims! Per això, exigim una sèrie de mesures concretes que permetin avançar cap a l’assoliment d’aquesta vida digna per a totes les dones:

1. Salari mínim interprofessional de 1.200 euros i jornada laboral de 30 hores. Pensions dignes garantides. Equiparació salarial real entre homes i dones.

2. Serveis públics bàsics 100% garantits per a totes les persones. Gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència. Exigim el retorn dels diners públics “prestats” il·legítimament als bancs per al rescat bancari i que s’inverteixin en serveis públics.

3. Aigua, telecomunicacions i energia públiques per garantir els serveis bàsics.

4. Regulació del lloguer, com a màxim del 10% del salari. Expropiar els habitatges buits als bancs i als grans tenidors per generar un parc d’habitatge públic, especialment per a les dones en risc de pobresa.

5. Una banca pública per cobrir els serveis bàsics, per no ser esclaves del capital financer.

6. Eliminació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES. Sortim de la Unió Europea i de l’OTAN.

7. Avortament lliure, gratuït, segur i sense límit d’edat. Prohibició de la utilització de ventres de lloguer.

8. Prevenció i eliminació de la violència masclista. Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació, i formació específica de violència masclista per a totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública. Garantia d’una xarxa d’atenció a dones víctimes de violència masclista. Garantia d’habitatge, de condicions laborals dignes i socials per a les dones que han patit violència masclista.

9. Exigim el compliment i la implementació de la llei contra la LGBTIfòbia, i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.

10. Exigim la llibertat i la fi de la repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques, i la derogació de la llei mordassa. Exigim el dret a l’autodeterminació.

Cal reivindicar aquestes mesures ja avui per exigir i fer complir immediatament els canvis necessaris que vagin en la direcció de fer que aquestes demandes siguin realitzables i, així, avançar cap a una societat més justa i igualitària. Hem d’exigir una millora real de les nostres condicions materials de vida, i això només és possible si ens organitzem i ens mobilitzem per construir una societat que posi al centre les necessitats humanes i permeti una vida digna, i no els beneficis econòmics d’uns pocs.

L’any passat, el 8 de març es va tenyir de lila, i és que, mitjançant la resposta feminista a multitud de pobles i ciutats, vam evidenciar que les dones volem canviar el funcionament d’aquesta societat. Aquest any serem més! Busca el comitè de vaga del teu barri i participa en l’organització de la Vaga General Feminista. El 8 de març, fem vaga general de producció i de consum, estudiantil i de cures per exigir la millora de les nostres condicions de vida. Això vol dir que aquell dia no anem a la feina, no comprem, no anem a classe i no ens fem càrrec de les feines de casa. Les dones treballadores fem vaga perquè és una de les eines més útils que tenim per conquerir els nostres drets. perquè amenaça l’economia i ens permet pressionar governs i patronals, alhora que fem visible la importància de les tasques de cura.

Que les dones treballadores tinguem una vida digna és de mínims!

8 de març de 2019 | Vaga General Feminista

Divendres 1 de març | Acte central de campanya cap a la Vaga General Feminista del 8M