Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 8 de març de 2019
Actualment, les dones dels Països Catalanes -i d’arreu del món- tenen més difícil l’accés a unes condicions materials de vida dignes i a viure lliures de violències. Tot plegat és conseqüència del sistema capitalista patriarcal, que enguany ens porta de nou a una vaga feminista per lluitar per la plena emancipació de les dones treballadores. L’any passat van ser assassinades per homes 31 dones al nostre país, i milers hem patit violència sexual, fet que mostra un problema estructural dins la societat masclista que ens envolta. Les dades de feminització de la pobresa són també alarmants a causa de les males retribucions dels convenis feminitzats, de l’escletxa salarial i dels contractes a temps parcial, que ens precaritzen, ara i ens condemnen a la misèria després de la jubilació. La nostra feina s’infravalora i, malgrat la incorporació massiva de les dones en l’educació superior, continuem sense presència significativa en les categories de responsabilitat, i sempre subjectes a la doble jornada. La feina de les cures segueix encotillant les dones, i encara avui carreguem amb les obligacions familiars mancades de corresponsabilitat per part de la immensa majoria dels homes, i sense cap mena de reconeixement.
Tanmateix, l’acumulació de la major part de la riquesa en un 1% de la població és conseqüència de l’explotació de la classe treballadora, que recau especialment sobre nosaltres: les dones. Aquesta és una lluita contra el capital, una lluita internacionalista contra un problema global que, alhora, interpel·la el conjunt de les classes populars. El feminisme és una eina necessària per transformar d’arrel la societat, i aquest 8 de març hem de paralitzar-ho tot perquè, si volem, el feminisme pot canviar-ho tot. I el batec d’aquesta revolta som les dones.
L’esquerra independentista treballem conjuntament amb el moviment feminista i amb el sindicalisme combatiu per construir uns Països catalans lliures, sense patriarcat, capitalisme ni racisme. S’ha acabat l’hora de proclames buides i ha arribat el moment de construir un programa feminista que posi la vida al centre. En aquesta direcció, exigim unes mesures concretes i de mínims per a l’assoliment d’una vida digna per a totes nosaltres:
1. Treballem totes, treballem menys. Salaris i pensions de 1.200 €, millora de les condicions de les treballadores de la llar, combatre l’escletxa salarial i assolir una reducció i compactació de la jornada laboral. Ampliació i millora dels permisos per a la cura de les persones. Exigim la recuperació immediata dels articles en matèria laboral de la llei d’igualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.
2. Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment de les dones. Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.
3. Expropiar els habitatges buits. Apostar per la creació d’una xarxa d’habitatge públic, especialment per a les dones en risc de pobresa.
4. Per una educació i una salut 100% públiques i laiques amb perspectiva feminista. Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.
5. Pels drets de totes, som antifeixistes i antiracistes. Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de l’OTAN.
6. Dret al propi cos. Avortament lliure, gratuït i segur, i sense límit d’edat, i prohibició de la utilització de ventres de lloguer. Eliminació de la cosificació de les dones.
7. Abordatge i eliminació de la violència masclista. Pla de xoc contra la violència masclista i per garantir una vida digna i els drets de les dones en risc de feminització de la pobresa, de violència masclista o que n’hagin patida. Especialment, millores en el dret a habitatge i en les condicions laborals i socials.
8. Pla de prevenció de la violència masclista. Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i en la formació específica de violència masclista per a totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.
9. Contra la LGBTIfòbia. Exigim el compliment de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.
10. Contra la repressió política i per la llibertat d’expressió i els drets democràtics. Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones i la fi de la doble repressió.
Totes aquestes reivindicacions ens faran avançar dins l’embat del context actual. Malgrat això, són un pas mínim per progressar cap a una societat més igualitària i justa. Ens hem de mobilitzar per construir una alternativa socialista als Països Catalans que sigui de base feminista, on treballem menys cobrant més, on la vida sigui al centre i on la violència masclista sigui erradicada i no quedi sense resposta.
Si el passat 8 de març vam omplir tot el territori d’una onada de feminisme, enguany serem més i més organitzades. Des del feminisme ens dotarem de mecanismes d’autodefensa davant l’avenç del feixisme i respondrem per garantir el dret a una vida digna per a totes. El 8 de març és el dia de la dona treballadora, i en aquesta clau treballem en els comitès de vaga, al lloc de feina i als barris i viles: per una vaga general de producció i de consum, estudiantil i de cures.
Per un feminisme que ho canviï tot, el 8 de març totes a la Vaga General!
