El sistema patriarcal i capitalista ens imposa rols, ens ensenya a acceptar i obeir segons els interessos masclistes, que no qüestionen ni l’explotació ni la dominació que patim, sinó que les propicien, afavorint tot tipus de violència contra nosaltres. Aquesta violència i aquesta dominació es fan visibles cada dia en els actes més quotidians, i en la valoració que fa la societat del nostre rol com a dones, mares, amants, companyes i treballadores. L’economia submergida, els salaris més baixos, l’augment de l’atur en sectors de treball històricament feminitzats; l’exposició de més dones a l’explotació sexual, no cotitzar a la Seguretat Social, no accedir a pensions de jubilació ni subsidis de cap mena, no tenir les mateixes oportunitats d’accés al mercat laboral que els homes; l’augment de famílies monoparentals on les dones s’han de fer càrrec de les filles totes soles, la qual cosa en dificulta l’accés al treball; la invisibilització de la feina que es realitza a la llar… Tots aquests elements, i tants d’altres, fan que la situació de les dones sigui molt precària en molts àmbits de les nostres vides. Aquest sistema capitalista i patriarcal és extremadament violent, i se serveix dels màxims espais personals, socials, econòmics i institucionals per perpetuar-se. El desmantellament de l’Estat del Benestar esdevé un complex procés anomenat “crisi de cures” que suposa l’augment del retorn obligat a la llar de les dones. Les retallades en tots els serveis públics bàsics (educació, sanitat, serveis socials, cultura…), la supressió de la Llei de Dependència, les insuficients lleis sobre violència de gènere (que reforcen el paper de dona-víctima i no proposen solucions reals) i moltes altres mesures que afecten les dones dels Països Catalans, adoptades pel govern de l’Estat espanyol i pels governs autonòmics, ens aboquen sense remei al paper de l’eterna cuidadora, sustentadora i reproductora, obligada a mantenir l’estructura social de manera gratuïta allà on l’estat no se’n fa càrrec. El sistema patriarcal establert reprimeix qualsevol forma de resistència amb agressions com la reforma de la llei de l’avortament, les ordenances cíviques vers el treball sexual (que criminalitzen i estigmatitzen, majoritàriament, les dones migrades), o l’ofensiva espanyola i catòlica en matèria d’educació, que potencia valors religiosos i sexistes en el currículum educatiu, i adoctrina per a la perpetuació de la família tradicional com a únic model vàlid. Com si això fos poc, socialment es manté el matrimoni com a única institució legal vàlida de convivència familiar per poder tenir certs drets. Tot això afecta directament la nostra llibertat com a dones, perquè estableix que el model de sexualitat tradicional i heterosexual és l’únic vàlid, que controla i veta la nostra sexualitat i capacitat reproductiva, com si fóssim éssers incapaces de decidir sobre el nostre cos amb criteri propi. El canvi necessari per acabar amb aquest sistema de dominació i opressió ha de començar per nosaltres mateixes i per respondre amb la desobediència a les agressions diàries que patim; desobediència als nostres llocs de treball, en les nostres pràctiques sexuals, en el nostre rol a la llar, en el nostre rol de mares, en el control del nostre propi cos i en la nostra participació social. Responem dient NO a les imposicions que ens empresonen com a dones perquè la vertadera revolució feminista s’ha de fer a la plaça, al llit i a casa, fent partícip tota la societat. Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!