La construcció d’uns municipis feministes passa per mesures que ens han de fer avançar cap a una societat més justa
Quan parlem de vides dignes, de posar la vida al centre i de millorar les condicions materials de vida de les dones, parlem de canviar-ho tot. Perquè dins del sistema capitalista i patriarcal i dins de l’Estat Espanyol i la ferotge Unió Europea, les dones no tenim garanties de poder viure tranquil·lament i digna amb unes bones condicions de vida i sense patir violències. La construcció d’uns municipis feministes passa per un seguit de mesures que ens han de fer avançar cap a una societat més justa.
L’Esquerra Independentista fa anys que treballem als nostres pobles i viles per teixir uns municipis feministes. Entenem el feminisme com una pràctica i lluita per la llibertat, la justícia i la no discriminació, l’exclusió ni explotació de les dones pel fet de ser-ho.
Militem, doncs, en el feminisme que va més enllà de la igualtat d’oportunitats. Nosaltres som les feministes de la igualtat de condicions materials de vida, aquelles que plantegem una alternativa que posi la vida al centre, que garanteixi que una altra forma de viure i organitzar-nos és possible, les del 99% i pel 99%. És a dir, som les que creiem que la lluita és indispensable perquè totes les dones -independentment del nostre origen, condició social, edat o opció sexual- tinguem les mateixes oportunitats i possibilitats per afrontar les nostres vides dignament amb tots els drets i sense discriminacions. Som les primeres a parlar de drets, i és que les lluites contra la precarietat, per un habitatge digne, pels serveis públics o per l’educació, estan plegades de dones. Perquè tenim molt clar que si les dones guanyem, tota la classe treballadora hi guanya.
Les dones hem hagut de batallar amb urpes i dents per tenir presència en espais de representació i poder. Fem valdre tot el camí recorregut, però és el moment de no només conformar-nos en què les dones ocupem els seus palaus de gel o les seves estructures capitalistes. Cal que a cada passa feta, pensem si la nostra batalla interpel·la a totes les dones que vivim només del nostre treball, tant el reconegut com el que no. I és que estem cansades de sentir conselleres, ministres i dones polítiques parlant d’igualtat d’oportunitats per a tothom i de feminització de la política quan, tot seguit, continuen avalant retallades en salut, serveis socials o de dependència que tenen conseqüències directes contra les dones.
Aquest maig del 2019 hi ha eleccions municipals. Unes eleccions que ens brinden l’oportunitat clara de posar la vida al centre de l’acció política per avançar cap a la construcció d’uns municipis veritablement feministes. 5 raons per uns municipis feministes:
1. Acabem amb la feminització de la pobresa, capgirant aquest fenomen estructural que fomenta i contribueix a fer que les dones siguem més pobres que els homes i que, per tant, les nostres condicions materials de vida (recursos econòmics, accés als serveis públics, conciliació de les feines de la llar…) siguin inferiors.
2. Drets socials al servei de les veïnes, tendint cap a la gestió pública dels serveis de cura i de la llei de la dependència. Apostant per una educació pública i de qualitat per a tothom. Per reivindicar el dret universal a la salut i en el qual l’avortament sigui lliure, gratuït i segur.
3. Treballem totes, treballem menys, dibuixem una nova organització social dels treballs i dels temps. Vetllem per la corresponsabilització de la vida laboral i social-familiar per a tothom, perquè es reconegui el treball de cures com a imprescindible per la vida i que, per tant, tingui el reconeixement i tota la societat se’n corresponsabilitzi. Fem de les tasques de cures entorn la dependència, vides emmalaltides o acompanyament de la mort una tasca fàcil i col·lectiva. Millorem les condicions de les treballadores de la llar i ampliem permisos per a les tasques de cures majoritàriament delegades a dones.
4. Stop violències masclistes i LGTBI-fòbia, prou impunitat a tota classe de violències masclistes. Sensibilització, prevenció i atenció a dones que han patit violència. Protegim espais d’oci nocturn d’agressions sexistes i homòfobes. Construïm uns pobles habitables, sense punts foscos, amb espais segurs i on l’urbanisme i la mobilitat es repensi en clau feminista, per tal de donar resposta a les diferents situacions i necessitats de les persones.
5. Feminisme per canviar-ho tot, perquè la lluita feminista té el potencial no només de canviar i millorar la vida de les dones, sinó de totes aquelles persones que treballen per transformar-la i fer-la millor, més justa i més digna. On el sistema ha volgut prioritzar el capital i l’acumulació, el feminisme ha estat motor de resistència per crear i proposar alternatives comunitàries i que posen la vida al centre. No és casual, doncs, que la lluita feminista hagi estat capaç de ser espurna i sumar milers i milers de dones en les darreres mobilitzacions feministes com les vagues del 8 de març.
Monserrat Roig explicava molt bé com les dones al llarg de la història havíem passat de mirar-nos el món des de la finestra i darrere les cortines, a baixar al carrer i enfrontar-nos-hi.
Enfrontar-se al món no és opcional quan el sistema ens colpeja contínuament pel sol fet de ser dones. Uns municipis feministes, doncs, tampoc són opcionals quan el més important que tenim és la pròpia vida i poder-la gaudir el màxim. I gaudir vol dir sostre, aliment, afectes, cultura, entorn i poble.
Feminisme, sí, per canviar-ho tot. T’hi atreveixes?
*Laia Santís i Oliva Serra són militants de la CUP i d’Endavant-OSAN. Santís és l’actual regidora de CUP Vilafranca i quarta de la llista per a les eleccions del 26-M. Serra és la tercera de la llista de la CUP d’Olesa de Montserrat.
Article publicat originàriament a Crític, el 20 de maig de 2019