El proper dissabte 5  de novembre  a Tarragona, des del moviment  feminista dels Països Catalans s’ha organitzat una mobilització  en  contra dels feminicidis. O sigui contra  l’assassinat sistemàtic i per motius ideològics de dones. Serà a les 12h a la Plaça Imperial Tarraco i des d’Endavant animem a assistir-hi.
Lucinda, Maria , Lisa, Francisca, Victoria, Teresa, María del Carmen, Cristina, Ada, Johana…  Són alguns dels noms de les 25 dones assassinades tan sols aquest 2016 als Països Catalans. Si mirem 5 anys endarrere, la suma puja a 218 dones assassinades en mans d’homes. Sembla que  les escandaloses xifres i el degoteig continu de dones assassinades no immuta en el més mínim el dia a dia de les  institucions ni de cap àmbit d’aquesta societat.
Considerem la lluita contra els feminicidis una prioritat política de la nostra organització, i ho ha de ser de qualsevol  moviment que pretengui ser alliberador i emancipador del poble català.  Les dones no som part del poble, som el poble i no  hi ha llibertat possible sense vida. En aquesta lluita contra la violència masclista és fonamental la presencia del moviment feminista, i celebrem que per primer cop les feministes de les Illes, País Valencià i Catalunya s’hagin organitzat per fer un crit conjunt contra les  violències masclistes.
També sabem que amb això no n’hi ha prou, que ens cal fer un pas més enllà i passar del lament a l’ofensiva. Denunciant tots aquells estaments i institucions que amb la seva pràctica són còmplices dels feminicidis. Ens estem referint a les institucions polítiques i educatives, als estaments judicials i cossos repressius  i als mitjans de comunicacions. Tots i cada un d’ells poden i tenen en els seves mans possibilitat de  implementar mesures que poden ser útils per respondre a l’emergència que estem vivint.  Com per exemple:

• Que els serveis d’atenció a les víctimes no depenguin de si la denúncia judicial segueix endavant o no, i que hi hagi serveis d’atenció oberts les 24 hores.
• Que es donin més ordres de protecció, ja que actualment el nombre és molt baix respecte el nombre de dones que pateixen maltractaments.
• Detectar millor els casos amb personal especialitzat, que no recaigui en mans dels cossos policials avaluar el risc i la gravetat de cada cas.
• Un cos judicial especialitzat en violència masclista que no revictimitzi a la dona denunciant.
• Canvis legals que obliguin a testificar els familiars dels agressors, així com la possibilitat que altres testimonis puguin exercir la denúncia d’agressions.
• Que totes aquelles mostres de masclisme que es manifestin en la vida diària siguin reprovades, penalitzades i castigades.
• Que les campanyes de prevenció es dirigeixin als homes, que en són la causa del problema.
• Que s’obrin les portes de les escoles per tractar els diferents models de relacions sexo-afectives i de masculinitat i feminitat.

No inventem  pas la sopa d’all. Aquestes són mesures que fa anys que s’han reclamat des dels serveis especialitzats en l’atenció a la  violència masclista i  des del moviment feminista.  I sabem que no són cap solució màgica, perquè no és possible una societat igualitària i feminista en el marc de relacions capitalistes. Però ens volem i necessitem vives per la llarga lluita  cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.