Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 25 d’abril de 2019, Diada del País Valencià
Avançar és l’única manera de no retrocedir!
Sense renúncies: independència, socialisme, feminisme, Països Catalans
Enguany, la tradicional manifestació de la Diada del 25 d’abril cau tres dies abans de la celebració de les eleccions generals espanyoles i autonòmiques al País Valencià. La temptació de pensar les solucions a les diferents problemàtiques que vivim en clau institucional és massa gran. Res més lluny de la veritat, però: l’estat de les autonomies és un carreró sense eixida i no té proposta de futur per a la majoria de valencianes i la resta de catalanes.
El Pacte del Botànic ha fet més palesos que mai els límits de l’autonomisme. No és només que al govern autoproclamat del canvi li haja faltat voluntat política per a fer transformacions en profunditat, que també: és que l’estat espanyol és irreformable i cap proposta d’avenç social o nacional no prosperarà. Ni l’entramat jurídic ni la situació de profunda crisi del sistema que pateix l’estat no permetran cap altre pas que no siga el de la recentralització institucional i la retallada de competències: ens espera més centralisme i menys drets socials per a les valencianes.
Aquesta recentralització de l’estat cal inserir-la en un avenç del feixisme i de les polítiques d’ultradreta, que són un atac directe a les nacions oprimides, a la classe treballadora i a les dones en general. L’estat i els seus grans partits estan preferint fer concessions a la ultradreta atacant o retallant drets de les més vulnerables. I, si ho fan, és perquè dins del sistema econòmic els surt més a compte una regressió en els drets més que no pas una millora de les nostres condicions de vida.
Les propostes que aposten per gestionar les molles que són les autonomies són més precarietat per a la majoria i misèria per a cada vegada més gent. Si no volem anar encara més enrere, el que hem de fer és avançar. Els dics de contenció del feixisme no poden ser estàtics ni confiar en un passat Estat del benestar i de les autonomies que no hi és ni tornarà. No n’hi ha prou de mantenir el PP fora de les institucions. Cap projecte polític que haja intentat una transformació de les estructures del règim del 78 no ha reeixit amb èxit. Només avançant tindrem futur.
Aquest avenç s’ha de concretar en la lluita per defensar i també recuperar drets que ens estan robant a cops de decret. Aquest avenç s’ha de concretar en la construcció de sobiranies que no depenguen d’administracions fallides, controlades econòmicament i mancades de voluntat política. La nostra institució, la del poble, ha de ser la lluita als nostres pobles i barris, i en les organitzacions de base, de les veïnes i de les treballadores. Aquest avenç implica entendre que l’exercici de l’autodeterminació és l’única manera de plantejar transformacions profundes que milloren les nostres condicions de vida. El regionalisme i l’autonomisme són, doncs, carrerons sense sortida: les valencianes només tindrem futur en un País Valencià i uns Països Catalans lliures.
En aquest context, l’esquerra independentista tenim el repte d’aportar solucions reals que suposen una millora de les condicions de vida de les treballadores del país, i això implica construir i popularitzar un programa de mesures socials que toque tots els pilars del règim: un programa d’unitat popular. El treball iniciat amb la vaga general feminista del 8-M i el programa feminista per canviar-ho tot definit per l’esquerra independentista són una base adequada per al seu desenvolupament. Plantegem reivindicacions de mínims que suposen millores materials de les nostres vides en l’àmbit laboral, en l’habitatge o en uns serveis realment públics.
Ja n’hi ha prou d’autonomisme i regionalisme obsolets. Davant l’ascens de l’extrema dreta i el feixisme, que mai no havien marxat, no podem simplement defensar allò que tenim, no podem simplement defensar uns drets adquirits que estan en retrocés i en descomposició. No podem, doncs, simplement, no fer passos enrere: ens cal avançar i plantejar una eixida sense renúncies. Perquè avançar és l’única manera de no retrocedir! Independència, socialisme, feminisme, Països Catalans!
