Aquest Sant Jordi repartirem milers d’octavetes i adhesius amb el lema “Sense desobediència no hi ha independència”. Sabent que només serà possible obrir l’escletxa de la ruptura amb l’estat a través de la desobediència, i desconfiant d’aquells que durant 30 anys han estat el puntal de l’estat a casa nostra, creiem que cal una mobilització permanent que exigeixi el compliment d’allò que des de fa anys una majoria social dels catalans i les catalanes del Principat porten exigint al carrer: l’exercici de l’autodeterminació.
El text de l’octaveta que repartirem és el següent:
Defensar l’autodeterminació. Referèndum sí o sí.
Els estats espanyol i francès són estats antidemocràtics de dominació i explotació dels Països Catalans i de les seves classes populars. És per això que les llibertats nacionals i socials del nostre poble no són possibles al sí d’aquests estats. Per tant, només podem exercir l’autodeterminació des de la desobediència.
El dret a l’autodeterminació no és un dret que es pugui negociar ni que cap estat pugui atorgar o retirar. El dret a l’autodeterminació pertany a cada nació, diguin el que diguin les lleis i les constitucions que la subjuguin. Renunciar a exercir aquest dret a l’espera de poder pactar-ho amb l’estat és treballar per impedir l’autodeterminació.
Una part de la nostra nació s’està mobilitzant per exercir la seva autodeterminació i ha aconseguit arrancar del govern autonòmic del Principat el compromís de convocatòria d’un referèndum d’independència. És obligació d’aquest govern convocar i fer possible la celebració d’aquest referèndum. No acceptarem l’excusa de les prohibicions judicials ni tampoc nous xantatges que obliguin l’independentisme a callar i empassar-se la perpetuació de les xarxes i els privilegis del corrupte règim autonòmic dels darrers 37 anys.
En aquests propers mesos veurem com tant els que han ocupat el poder autonòmic en les darreres dècades com els que desitgen ocupar-lo en breu intenten aigualir l’autodeterminació amb excuses legalistes. Li diguin “referèndum acordat” o la idea de passar “de la llei a la llei”. Vagin disfressats de patriotes o de nova política. Com sempre, voldran supeditar la llibertat del nostre poble a la no alteració de l’ordre establert -és a dir, dels seus privilegis i poder-. Caldrà mobilitzar-nos per evitar-ho, i no fer cas dels cants de sirena sobre “unitats” que només pretenen deixar les mans lliures per a possibles pactes amb l’estat.
La independència només serà possible amb una veritable revolució política que suposi la ruptura amb l’estat espanyol i l’autonomisme. Exercir l’autodeterminació només serà possible des d’un carrer activat i indomable.
Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.