A les portes del 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, volem mostrar el nostre més ferm rebuig al feixisme. Ara, més que mai, ens trobem un Estat que es veu perillar i que farà ús de l’única eina amb la què sustenten un sistema d’explotació com aquest: la violència.
Els grups d’ultradreta campen impunement pels Països Catalans. Agredeixen conscients que els seus crims no seran jutjats per un Estat que els necessita. Policies i guàrdies civils exhibeixen públicament la seva ideologia feixista, senten orgull de la seva brutalitat i amenacen amb ser més sàdics encara. Tot això, veient com els polítics que diuen, en un exercici de cinisme sense límits, actuar en nom de la democràcia mentre els deixen actuar i els aplaudeixen.
No ens estranya pas que l’Estat espanyol empari i promogui el feixisme, ja que el feixisme ha estat la seva arrel i la seva raó de ser, per molt que ho hagin intentat maquillar amb pactes constitucionals. Aquella arrel que l’efemèride del 12 d’octubre també ens recorda, una vergonya de la qual senten orgull: saqueig, destrucció cultural i de la terra i el genocidi de milions de persones a Amèrica Llatina. No és el dia de la conquesta, sinó el Dia de la resistència indígena. I contra l’imperialisme, el colonialisme i el racisme volem reivindicar dos exemples de dones, com són la Black Panther Assata Shakur i la lluitadora ecologista i feminista Berta Cáceres. Perquè sense les dones no podrem deslliurar-nos de l’imperialisme, el racisme i la xenofòbia.
I de la mateixa manera que el feixisme impregna cada episodi, cada institució, cada element de l’Estat; als Països Catalans som hereves de la lluita antifeixista. I l’antifeixisme també té rostre de dona, sovint invisibles però imprescindibles. Dones algunes de les quals avui volem reivindicar, amb la memòria viva d’aquelles que ens van precedir, des de l’Aurora Picornell, l’Amparo Navarro Giner, la Lina Òdena o la Frederica Montseny i tantes i tantes d’altres. Per elles i per totes les dones sense nom, les sense rostre, les que mai ningú recorda però sense les quals no seríem el que som: antifeixistes sempre, NO PASSARAN!