Som una sola classe. Som classe treballadora!

Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical i de l’Esquerra Independentista amb motiu de l’1 de maig de 2018, Dia Internacional de la Classe Treballadora.

Amb motiu de la nostra Diada Internacional, i en el marc de l’escalada de violència feixista i imperialista, capitalista i patriarcal que patim tota la classe treballadora arreu dels Països Catalans, arreu dels estats espanyol i francès, i arreu del món, des de la COS i l’Esquerra Independentista creiem necessari allunyar-nos de qualsevol visió interclassista en el marc de les lluites que tenim plantejades davant nostre en el camí pel nostre complet alliberament.

Tenint ben present la Vaga General del passat 3 d’octubre de 2017 a Catalunya, la Vaga General Feminista del passat 8 de març, i altres lluites exemplars com la dels docents a les Illes o la dels treballadors i treballadores del sector carni, necessitem fer més que visible que mai la realitat d’hiperexplotació i opressió que patim el conjunt de la classe treballadora i, molt especialment, el jovent, les dones i les persones migrants de la nostra classe.

Si realment volem alliberar-nos, no podem obviar la relació directa entre el patriarcat i el capitalisme, el manteniment de les estructures econòmiques capitalistes, també contra el capitalisme financer i especulatiu.

De la mateixa forma, cal que fem ben visible el nostre compromís internacionalista, davant els atacs creixents contra el moviment obrer internacional, i contra els pobles en lluita per la seua completa i real emancipació, com el kurd, el palestí o el nostre propi. El nostre és un compromís ferm, emancipador, de classe i feminista, contra tot imperialisme (bé siga espanyolista, de la UE, de l’OTAN, l’ONU, els USA, la Xina, Rússia, Turquia, Saudí… o de qualsevol altre pelatge), i contra tota forma d’opressió i explotació capitalista i patriarcal.

Contra la precarietat, la sobreexplotació i la misèria: Solidaritat i organització de la classe treballadora.

La crisi econòmica que patim des del 2007 ha agreujat la terrible situació que ja patíem el conjunt de la classe treballadora (i més encara per a les dones, el jovent i les persones migrants), i ha servit d’excusa per a mantenir una desigualtat que nodreix un sistema basat en opressores i oprimides i que juga a l’engany per tal de mantenir les estructures productives.

La sortida de la patronal a la crisi i la manca d’organització sindical combativa han propiciat negociacions de convenis a la baixa i la flagrant explotació de la classe treballadora en tots els sectors, però especialment en aquells més feminitzats com el telemàrqueting o el comerç; o en d’altres on les condicions de treball s’agreugen per la duresa de la feina i per la duresa del tracte inhumà que reben les treballadores que, no només han de suportar la penositat laboral, sinó que també han de patir la social dins d’un ambient fortament embrutit i patriarcal; el sector de les càrnies és, malauradament, paradigma d’aquest model. Tota aquesta escalada de precarització no s’haguera pogut materialitzar sense la complicitat dels sindicats majoritaris que no han dubtat en posar-se al costat de la classe opressora i utilitzar la por com a moneda de canvi i justificació de la seua traïció a la classe treballadora.

Sabem que aquest bucle infernal només es pot trencar amb la nostra organització com a classe obrera. Per això, des de la COS, sindicat de classe, independentista, internacionalista, anticapitalista i feminista exigim:

· El repartiment del treball que implica una reducció de la jornada laboral a 35 hores sense pèrdua salarial.

· Un Salari Mínim Interprofessional, de mínima dignitat, de 1200 euros.

· L’abolició de la ‘Ley Orgánica de Extranjeros‘ i la resta de la legislació que segrega i discrimina a les persones migrants als Països Catalans i a l’Estat Espanyol.

· La subscripció per part de l’Estat Espanyol del Conveni 189 de l’OIT i la recomanació 201 de l’OIT per posar fi a la discriminació de les treballadores domèstiques.

· La socialització dels beneficis i de la riquesa.

· La socialització de les tasques tradicionalment assignades a les dones i que ens condemna a dobles jornades i a una inserció laboral devaluada, de menors salaris amb les conseqüències de pensions i prestacions insuficients.

· Posar fi a les discriminacions en l’accés del mercat de treball pel fet de ser dones, joves i/o migrants.

Lluitem COS a COS! Organitzem-nos, formem-nos, conscienciem-nos, cuidem-nos… i fem-ho per guanyar. Perquè ho volem tot… lluitem per tot!