El que s’intuïa com un tsunami, finalment s’ha quedat en una tèbia onada calmada. Fa poc més d’un any s’iniciava un nou cicle polític a les Illes: el govern del PSIB-PSOE i MÉS amb el suport de Podem, autoanomenat de progrés, es presentava com l’instrument institucional que havia de revertir les polítiques del PP.

El brou de cultiu generat per les lluites que van tenir lloc durant el govern Bauzà s’intuïa com un tsunami que havia d’acabar amb el llegat del darrer govern del Partit Popular. Un conjunt d’esforços, mobilitzacions i il·lusions que van ser aprofitades per la socialdemocràcia de les Illes per mobilitzar el vot de l’esquerra i formar un govern. Aquest ha assimilat en forma de discurs algunes de les demandes dels moviments socials i populars de les Illes, però que no dóna mostres palpables d’impulsar polítiques substancialment diferents a les dels anteriors governs conservadors.

Així, si durant la campanya electoral de la primavera de 2015 les forces del “govern de progrés” carregaven contra els hotelers, un cop conformat el “pacte de progrés” no s’ofereixen alternatives econòmiques al monocultiu turístic i expansiu. Per exemple, s’ha apostat per una estratègia en matèria d’infraestructures destinada a satisfer les demandes de recursos, transport i gestió de l’espai enfocada a satisfer les necessitats del turisme. O bé el pacte amb els grans empresaris del turisme que s’ha materialitzat amb una versió descafeïnada de la taxa turística. Són una mostra simptomàtica de la incapacitat de la socialdemocràcia de plantejar un projecte polític adequat a les necessitats de les classes populars de les Illes.

«Tot i el discurs, el govern no impulsa polítiques substancialment diferents a les dels anteriors governs conservadors»

Precisament, la nova taxa turística és un exemple paradigmàtic d’aquesta incapacitat. La recaptació d’aquesta taxa es dedicarà majoritàriament al condicionament i embelliment de zones turístiques, a més de centrar les crítiques al turisme únicament en l’oferta no reglada d’estades turístiques i el turisme de gatera- Així, es deixa de banda l’aplicació de mesures més restrictives sobre el “tot inclòs” o els cotxes de lloguer. A canvi, els empresaris del turisme es comprometen a fer una crítica tímida a la taxa turística i a mostrar una actitud de col·laboració amb el Govern. Del sol i platja es passa al turisme “total” que obre les portes a nous mercats turístics. Lluny de qüestionar el model productiu de les Illes, el Govern intensifica el discurs del “turisme sostenible”, mentre impulsa campanyes públiques de promoció turística, com la campanya “Benvingut turisme sostenible”. Per contra, segueix sent còmplice de la destrucció del que queda del teixit productiu deslligat del turisme.

Les bones intencions són necessàries, però per elles mateixes no resolen problemàtiques, i en aquest sentit, la gravetat de la situació de l’habitatge i la pressió social en forma de mobilitzacions va portar al nou Govern a presentar l’avant projecte de la llei de l’habitatge. L’avantprojecte es presentà com a l’inici d’un canvi, però ben aviat despertà reaccions contràries per part de diferents sectors socials. L’avantprojecte no ofereix mesures concretes que donin resposta a la situació actual i que garanteixin un habitatge digne per a totes les persones de les Illes. Esdevé, més aviat, una llista de bones intencions que no s’arriben a desplegar ni a concretar.

«El pacte amb els grans empresaris del turisme per descafeïnar la taxa turística és un símptoma de la incapacitat de la socialdemocràcia»

I és que sense voluntat política i valentia no es poden emprendre transformacions integrals. Amb més de 100.000 persones mobilitzades per l’Assemblea de Docents contra el govern de Bauzà per la retirada del TIL i la LOMQE, les forces del “Pacte de progrés” s’havien limitat a un paper d’abanderats institucionals de les demandes del col·lectiu. I un cop al Govern, han passat a ser un simple espectador. Com si no anés amb ells, el govern es limita a garantir una fluïda comunicació amb els docents mentre s’obvien les demandes de l’Assemblea de Docents en relació a l’augment del pressupost, la disminució de ràtios, la inversió en infraestructures, les baixes remunerades o l’esmorteïment dels efectes de la LOMQE.

En definitiva, tot plegat ha convertit el “govern de progrés” en el millor antídot contra els moviments socials i populars, en un intent de desmobilització a través de declaracions d’intencions que disten molt de les aspiracions dels moviments en lluita. I així el tsunami esdevé onada, suau i tranquil·la, sense sotracs.

Article publicat l’hivern de 2017 al núm. 14 de la Tanyada.