14 d’octubre de 2015. Un any més, recordem Jordi Martínez de Foix i Llorenç (23/04/1957-14/10/1978), patriota i comunista català, mort als 21 anys quan es preparava per commemorar l’afusellament del president Companys.

I el recordem perquè fer-ho és la millor manera de demostrar que la seva lluita és encara ben viva: el recordem per com va viure, per tot allò que va viure i lluitar, i no per com va morir. Perquè en Jordi, treballador, decidit, combatiu, internacionalista, és una de les cares d’aquell jovent que no va acceptar la rendició i la traïció de la mal anomenada transició.

Encara ara, el seu cas resta irresolt. Com també resta inacabada la seva lluita: la ruptura amb l’Estat espanyol i la construcció del poder popular. En altres paraules, la independència i el socialisme. Per això el recordem. Per això avui recollim el seu testimoni en la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.

En recollim el testimoni de la lluita i la filosofia amb què la duia a terme: determinació, desobediència. No claudicant davant la llei i el relat oficial, combatent amb tots els mitjans les imposicions legalitzades. Les batalles es guanyen al carrer.

Perquè avui com ahir, la lluita és l’únic camí! El millor homenatge, la victòria! “Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels”