Des d’Endavant (OSAN) entenem la defensa dels serveis públics, com la defensa dels serveis públics necessaris per al desenvolupament bàsic de les persones, per acabar amb les diferències per raó d’origen, de gènere i de classe. És per aquest motiu, que l’educació -com la salut, els transports, la justícia…- la consideram com un servei bàsic que cal defensar amb totes les eines al nostre abast. A més a més, defensam que aquests serveis públics, a més, no han d’estar gestionats amb criteris de mercat i economicistes, sinó que haurien d’estar sota gestió popular i col·lectiva, en benefici de la classe treballadora.
Tanmateix, les retallades i l’augment del concerts en educació estan suposant, per una banda, una major precarietat de l’educació pública -tant per als i les treballadores, com per a les i els estudiants-, i per una altra, un avanç en la privatització de l’educació. Aquestes polítiques d’austeritat, dictades per la troika, estan sent aplicades pels governs estatal i autonòmics.
A les Illes, el model de Bauzá ha consistit en reprimir la comunitat educativa, retallar en professorat, escollir la llengua, imposar un suposat trilingüisme, prohibir llaços o expedientar docents. Totes aquestes mesures, és clar, no són pensades per a millorar l’educació a les Illes Balears.
Aquestes polítiques no es diferencien gaire de les del PP al País Valencià, on aquest curs 2013-14 comença amb més alumnes i menys docents, i la privatització de l’educació també continua avançant. També cal destacar (que) la forta segregació social que pateix l’educació pública, que acull el 85% de l’alumnat estranger, i d’aquesta manera, es vol convertir en un ghetto. De la mateixa manera, al Principat, les agressions duites a terme pel govern de CiU han portat a una major precarietat laboral i més atur.
Tampoc no es poden obviar les agressions lingüístiques arreu dels territoris dels Països Catalans. A les Illes, com al País Valencià, el decret TIL -amb la suposada tria de llengua i la implantació d’un (suposat) trilingüisme- amaga una persecució al català. Cal recordar que amb aquest model, més de 14.000 infants es queden sense poder estudiar en valencià cada curs. A la Franja de Ponent, els petits avanços aconseguits els darrers anys es volen frenar i l’única referència al català es vol fer desaparèixer. Al Principat, el model d’immersió lingüística es vol tombar per la via judicial. Diferents tàctiques, però la mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i fer-lo desaparèixer.
Tanmateix, arreu dels Països Catalans, els i les docents estan assumint que aquesta precarietat es pot revertir. En aquest sentit, cal destacar l’experiència que està duent a terme l’Assemblea de docents de les Illes Balears, que està posant en pràctica un nou model de convocatòria de vaga i de negociació amb l’Administració, i que ha sabut aglutinar reivindicacions laborals i socials front d’uns governants que tenen un únic objectiu desmantellar l’escola pública catalana.
Davant els darrers esdeveniments que han portat als i les docents de les Illes a convocar una Vaga Indefinida, des d’Endavant (OSAN) feim les següents valoracions i demandes:
En primer lloc, manifestar tot el nostre suport als tres directors repressaliats per no acollir-se al TIL, gest que els honora. Llevar el càrrec i lloc de feina és una brutal provocació i agressió no tan sols a la comunitat educativa sinó a tota la ciutadania. Aquest acte demostra el caràcter antidemocràtic, totalitari i repressor del govern Bauzá. Exigim la immediata readmissió dels tres docents i la cessió immediata i disculpa pública de Joana Maria Camps, consellera d’Educació.
Aplaudim i felicitam l’equip directiu de l’IES Berenguer d’Anoia (Inca), al del Baltassar Porcel d’Andratx i a tot el Consell Escolar del d’Alaior, per la seva dimissió en bloc, tot negant-se a aplicar el TIL i en solidaritat amb les directores suspeses. Així mateix, encoratjam la resta de la comunitat educativa a prendre el mateix camí i a sumar-se a la vaga indefinida. Aquest és el camí de la dignitat. Així es planta cara a un govern d’extrema dreta com el de Bauzá. Tot el nostre suport i coratge.
El camí escollit serà difícil per a mestres i professores i per això hauria de comptar amb tot el suport per part de la ciutadania. La seva dignitat i valor haurien de fer sentir orgulloses a totes les persones d’aquest país.
Com a organització, el nostre suport a aquesta lluita per una educació pública, de qualitat i en català és total. Cal organitzar-se ja que la comunitat educativa estarà lluitant pel futur i el present dels nostres fills i filles. Així doncs, plantejam la creació d’una gran assemblea de suport que organitzi de forma paral·lela actes per tal de disposar d’una caixa de resistència i ajudar les docents que ho necessitin.
Per acabar volem fer una crida a tots el professorat dels Països Catalans a mostrar la seva solidaritat amb la comunitat educativa de les illes.
Contra la repressió a la comunitat educativa i els atacs a l’educació: desobediència i vaga indefinida.
Països Catalans, 16 de setembre del 2013