Capitalisme és misèria, organitzades som futur!

De cap al precipici. A condicions de semiesclavitud. A la supervivència precària rodejada de violències constants que ens ofeguen, que ens colpegen, que ens empenyen al suïcidi, que emmordassen i reprimeixen. Aquest és el present i el no futur a què ens condemna el capitalisme. Ens roben a la feina, amb la plusvàlua, però també roben cada cop més en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.

També a Sant Andreu. Amb noms i cognoms, com els del Jorge i la María a qui CX ha estafat i vol desnonar tot i haver pagat el seu pis fa anys i sobreviure amb una pensió ínfima. Els volen robar el pis i el futur. En l’urbanisme depredador que ens governa, no comptem les persones, sinó els edificis: el CSO La Gordíssima amenaçat de desallotjament, perquè importen més els diners i les parets que els projectes socials.

Com en la sanitat, cada cop més desmantellada i privatitzada. És el robatori dels serveis públics, obligant-nos a pagar pels privats. Fa mig any vam haver de denunciar un intent d’exclusió sanitària al CAP de Meridiana a una embarassada, perquè era migrant. Les retallades antisocials escanyen la sanitat pública forçant-nos a anar a la privada, on s’enriquiran els mateixos que han impulsat aquestes lleis neoliberals. Mentre, el CAP de Casernes dista molt de ser el que havien promès.

El mateix passa amb l’educació. Les retallades deixen les escoles públiques sota mínims mentre les concertades segueixen rebent subvencions. Al poble, l’ajuntament de Barcelona es ven literalment l’escola la Maquinista al centre comercial: aprova una reforma urbanística que permetrà que el macrocomplex comercial creixi a canvi de construir l’escola. Robant-nos l’educació ens roben el futur. Aquest centre comercial, recordem-ho, precaritza qui hi treballa mentre fomenta un model d’oci consumista i alienant. L’arribada del TAV, si algun dia ho fa, reblarà encara més el clau d’aquesta construcció de formigó, precarietat i violència urbanística i econòmica.

I és que són múltiples les violències que patim a diari. I les dones, encara més. El sistema patriarcal, que s’entrellaça a la perfecció amb el sistema capitalista, exerceix violències afegides contra les dones: violències socials, simbòliques i físiques. Obligades a fer el treball reproductiu, i gratuïtament -invisibilitzat i màxim exponent del robatori organitzat- pateixen també agressions físiques a casa, a la feina o al carrer, com l’intent d’agressió al C/Servet durant la setmana santa.

De totes les violències constants, la més fàcilment identificable és la repressió de l’Estat contra qui li fa front. I a Sant Andreu també ho sabem: les recents ràtzies repressives anomenades Operació Pandora i Piñata ens han tocat de ben a prop. Encara ara esperem el judici a les vaguistes del 29M del 2012, mentre sumem les multes d’Stop Pujades el 2014 o la condemna per rodejar el Parlament el 2011.

La lluita, però, segueix sent l’únic camí: per viure, i per fer-ho dignament. Soles, aïllades com ens volen, no podem plantar cara. Juntes, però, ho podem tot. La iniciativa de la vaga de totes i la defensa del dret al propi cos esdevenen lluites imprescindible per poder exercir la sobirania des de la pròpia persona, mentre trenquem l’esfera domèstica i la pública per deixar clar que tot és treball, tot és necessari per viure, i que no volem que ens robin més.

El capitalisme i el patriarcat són el saqueig organitzat, l’espoli constant. L’Estat capitalista vetlla nit i dia per garantir els beneficis de les empreses privades. I encara ho farà més si no frenem el TTIP, l’acord de comerç i inversions entre els EEUU i la UE que reforçarà la dominació de les elits transnacionals sobre la capacitat organitzativa de la classe treballadora per defensar els seus interessos, així com sobre els territoris i els pobles.

Som els i les treballadores les que, amb les nostres mans, construïm el nostre dia a dia. I són ells qui ens el roben amb reformes laborals, especulació, precarietat i repressió. Organitzar-nos i combatre’ls és imprescindible per poder viure dignament. La lluita ens dóna el que el poder ens pren. Capitalisme és misèria, organitzades som futur!

Sant Andreu Anticapitalista – 1 de maig de 2015