Durant la setmana prèvia al 12 d’octubre, va començar a córrer la informació que els grupuscles feixistes estatals plantejaven una manifestació des de la plaça de Sants fins a Montjuïc pel dia de la “fiesta nacional”, antigament “día de la raza”. Al barri de Sants, així com a la ciutat, van començar a moure’s fils per tal d’articular la resposta i evitar la presència de feixistes als carrers d’un barri que ja ha demostrat fa anys quin pa se’ls dóna als nostàlgics i neonostàlgics, és a dir, els feixistes d’ahir i sempre.

Diumenge dia 6 a la tarda, una assemblea oberta acollia a dos centenars de veïnes a la plaça de Sants. Allà s’hi decidia la resposta. Piquets informatius diaris a la plaça, petició de la plaça per part de les entitats del barri pel dia 12, manifestació per al dijous dia 10 i concentració el mateix dia 12 a la plaça de Sants, bloquejant l’entrada d’elements feixistes.

La dinàmica judicial feia que fins poques hores abans del mateix 12, no estigués clar si el recorregut de la manifestació feixista seria prohibit o modificat. Així, el dia 10 sortien al carrer més de 800 persones pels carrers de Sants, arribant a plaça Espanya, i acabant la mobilització a la seu de districte.

El 12 al matí venia marcat per l’acte polític del dia anterior a Can Batlló, on la Plataforma Antifeixista de Barcelona havia aglutinat unes 400 persones per escoltar experiències de l’antifeixisme europeu contemporani. Poques hores abans, el jutge havia prohibit la manifestació feixista i qualsevol altre recorregut alternatiu.

Així, ja a les 8 del matí del dia 12 més de 100 persones feien guàrdia a la plaça de Sants. L’esmorzar popular va ajudar a fer passar l’estona, fins a les 11 del matí, quan, amb més de 800 persones, la mobilització va sortir de la plaça i va prendre el carrer. Primer, tallant el carrer de Sants; després, fent una curta volta pel barri, i finalment, enfilant avinguda Roma cap a la plaça Universitat, on la PAB havia convocat acte polític de rebuig a la concentració espanyolista de la plaça Catalunya organitzada conjuntament per PP, C’S, PxC, el centre nazi Tramuntana i d’altres grupuscles feixistes.

Quan la manifestació va arribar a Pl. Universitat, ja l’esperaven diverses centenars de persones que reberen la marxa amb aplaudiments, que van ser recíprocs. La concentració aplegava cada cop més gent, que s’indignava i escridassava als provocadors que passaven prop de Pl. Universitat provinents de Pl. Catalunya, tot enarborant banderes espanyoles. Un cordó dels Mossos d’Esquadra impedia que hi hagués encontre físic, per bé que alguns s’apropaven mostrant banderes feixistes. Al cap d’una estona, va entrar a Pl. Universitat un camió que duia l’equip de so i faria els torns d’escenari per l’acte polític.

En aquest, van intervenir el Col·lectiu d’immigrants AENA (Al enemigo ni agua, històric lema de la lluita antifeixista), el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya), la Coordinadora Antifeixista de Madrid, la Xarxa Antifeixista per Grècia (formada per grecs/es que resideixen a Catalunya) i la mateixa Plataforma Antifeixista de Barcelona. D’aquesta manera, foren diverses les veus i motius que es donaren per plantar cara al feixisme, essent sobretot veus, col·lectius i persones que el pateixen a diari en les seves múltiples versions.

Al cap d’una hora d’haver arribat a Pl. Universitat, la manifestació emprenia el camí invers. Aquest cop, molta més gent -entre 1000 i 2000 persones- es manifestaven des del Pl. Universitat fins a Pl. Sants, on es desconvocava la manifestació i es convidada la gent a assistir a l’acte de Pl. Mercè.

La convocatòria de Pl. Mercè era a les 19h. Era un acte organitzat per la plataforma “12 d’octubre, res a celebrar”, que agrupava, entre d’altres, a l’EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès), col·lectius llatinoamericans i UCFR. Tot i això, eren moltes més les entitats que s’hi adherien i hi donaven suport.

L’acte s’havia de fer inicialment a Pl. Sant Jaume, però l’Ajuntament en va denegar el permís. Amb l’excusa de no poder-hi realitzar activitats musicals, l’Ajuntament bloquejava així un acte antifeixista al bell mig de la ciutat; a més, no facilitava una nova ubicació (pl. Mercè) fins poques hores abans, el divendres 11, amb tot el trasbals, neguit i problemes que això suposa. Així, a partir de les 19h, començava l’acte amb una obertura de cultura popular com a introducció. A continuació, la conductora explicava que l’acte es composaria de quatre blocs, segons els quals hi va haver les intervencions, tant polítiques com musicals i culturals. Na Meritxell Gené posava la banda sonora a aquesta presentació.

Tot seguit, l’escriptor Roc Casagran prenia la paraula ‘per la sobirania dels pobles’, bloc que musicarien en Feliu Ventura i en Borja Penalba. A continuació, na Gabriela Serra parlava ‘contra el genocidi i el racisme’, un parlament que s’acompanyaria de la intervenció d’un dels habitats de les naus del Poblenou, desallotjades aquest estiu. L’argentina Sandra Rehder hi posava la part musical.

Una actuació de cultura popular llatinoamericana feia d’intermedi de l’acte. El tercer bloc, per dir ‘no a la impunitat del feixisme’, era a càrrec de na Rosa Toran, mentre que en Quico Pi de la Serra i n’Amadeu Casas en feien la intervenció musical. El darrer bloc, ‘per la convivència en la diversitat’, fou a càrrec del periodista David Bou i de diversos antifeixistes grecs residents a Catalunya. De fet, just abans s’havia fet un minut de silenci en memòria de Pavlos Fissas, el cantant de rap assassinat fa poc a Grècia per la seva militància antifeixista. El cantant catalano-palestí NaVil hi afegia la part musical.

Finalment, diverses danses de l’Amèrica del Sud van cloure l’acte: balls Tinku, els bolivians Sayary Urus i d’altres que van configurar un bloc d’actuacions de ‘cultures vives d’Amèrica’. Fou una manera lúdica, reivindicativa i cultural per evidenciar les diverses oposicions al feixisme i la riquesa cultural dels Països Catalans i dels pobles en lluita contra tota opressió, tot aplegant diversos centenars de persones. El punt final a una jornada de lluita contra el feixisme on Barcelona va deixar clar, de nou, que no passaran.