El passat 11 de març, des d’Endavant Sant Andreu vam organitzar la presentació del llibre Dones i crisi, recentment reeditat per l’organització. Este acte queda emmarcat en la celebració del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, i que Endavant desenvolupa més enllà del dia en concret amb la campanya Mai més explotades, mai més silenciades.

Vam començar amb la presentació del llibret Dones i crisi a càrrec de la companya Isa Garnika. Garnika va comentar que el llibret pretén reflexionar sobre com i per què, en un context de crisi, les condicions de vida de les dones, ja precàries de per sí, empitjoren encara més. A més, la companya va fer una anàlisi sobre l’origen de la propietat privada i de l’Estat, la infravaloració i invisibilització de les dones, i de la màquina autoritària i colonialista del imperialisme, és a dir, de perquè ens situem on ens situem, perquè som independentistes, feministes i socialistes.

Per introduir la presentació, vam visionar un parell de vídeos relacionats amb la temàtica que tractàvem, com el de Jone Etxeberria, en la benvinguda a Otegi el passat 6 de març. Etxeberria ens parla de la dicotomia del capital o la vida, de la necessitat d’organitzar-se per una vida digna i de com nosaltres, les dones, com a subjecte oprimit, ens alcem contra l’Estat capitalista i el sistema patriarcal, de com les dones som les tres voltes rebels. L’altre vídeo fou I tu i sols tu del grup alacantí El Diluvi, on a bon ritme insta a les dones a ser qui vulguem ser, lliures, fortes, capaces de tot i sempre amb el puny ben alt.

A continuació, vam gaudir d’una taula redona amb companyes de la PAICAM i  de Cuidadores de Gràcia. Són dones organitzades que ens van parlar de les seues experiències de lluita, de la necessitat d’eixir al carrer i d’organitzar-se per canviar el que realment s’ha de canviar per una transformació real, el propi sistema, ja que qualsevol altra cosa suposaria un obstacle per superar aquesta estructura masclista, explotadora i destructora de la vida.

La companya de la PAICAM (Plataforma d’Afectades de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) ens comentava les connotacions de classe de la seua lluita, de com es gestionen les baixes laborals i les pensions a partir de criteris econòmics, i de com la majoria de les damnificades per les seus polítiques son dones de classe treballadora. Per la seva banda, Cuidadores de Gràcia (Associació de familiars cuidadores) reivindicava la revalorització del seu treball com una tasca necessària i oblidada, i denunciava com les persones que no són «productives» queden abandonades pel sistema. Actualment duen una lluita concreta per aconseguir un centre de dia gestionat de manera pública.

A llarg de l’acte va quedar palès que les dones continuem sotmeses a una doble opressió a causa dels interessos de del capital i de l’estructura patriarcal. Som explotades com a treballadores assalariades i com a treballadores gratuïtes, com a cuidadores del món. Es va comentar com dins de la precarització intrínseca del mercat laboral, patim pitjors condicions, entre altres qüestions, un menor salari, la infravaloració de les nostres tasques, contractes parcials, treball submergit o l’assetjament sexual.

I com dins el món reproductiu, continuarem explotades fins que les tasques no siguen compartides amb els nostres companys i amb les institucions, ja que aquestes necessitats que les dones cobrim de manera gratuïta són necessàries pel funcionament de la mateixa vida. L’acte es va cloure a ritme d’EstoPaicam amb Por un alta o una baja.