Avui, dilluns 30 de setembre, ha tingut lloc una nova agressió contra l’organització popular del poble basc arreu d’hego Euskal Herria (sota domini espanyol). Al migdia, es té coneixement que aquesta ràtzia repressiva ha suposat la detenció, per part de la Guardia Civil, d’un mínim de 18 persones de l’organització Herrira. Aquesta organització es dedica al suport a les refugiades i exiliades així com a les preses polítiques basques, un col·lectiu que agrupa més de 700 persones en presons d’arreu del món, principalment als estats espanyol i francès.
A més, l’Audiencia Nacional espanyola ha decretat el bloqueig dels comptes corrents de l’organització de solidaritat, així com la suspensió de les seves xarxes socials i presència a Internet. També es té constança del registre forçat a diverses seus de l’organització. Arreu d’on s’han produït detencions i registres s’hi han concetrat nombroses persones, cridant, entre altres, “Estat espanyol, estat terrorista”, “Presoak kalera, amnistia osoa”  (presos al carrer, amnistia total) i “Parlen de pau, torturen i assassinen”
Cal tenir en compte que Herrira basa la seva acció solidària en el reconeixement dels drets humans més elementals, el reagrupament del col·lectiu de presos a Euskal Herria, l’alliberament dels malalts terminals, així com aquelles preses que ja han complert condemna i que se´ls allarga la pena mitjançant l’anomenada doctrina Parot, una doctrina que rep cada dia més crítiques polítiques i judicials arreu del Món. Precisament, el Tribunal d’Estrasburg tenia previst pronunciar-se en breu sobre l’allargament de condemnes d’algunes preses polítiques basques.
Amb aquesta nova ràtzia repressiva, però, l’Estat espanyol deixa clar que no té cap interès en resoldre el conflicte polític que l’enfronta amb Euskal Herria des de fa segles durant els quals he pres diferents formes. Precisament, el darrer format que ha adoptat el conflicte ha estat la unilateralitat per part de l’esquerra abertzale a l’hora de fer passos i resoldre el conflicte de manera estrictament pacífica, amb processos polítics i democràtics.
Aquesta unilateralitat no ha estat mai corresposta per part dels estats ocupants, especialment l’espanyol, qui demostra novament quina és la seva aposta: militarització del conflicte, repressió política, persecució de la solidaritat i negació de l’existència de presos i preses polítiques, anomenant terrorista a qualsevol expressió de disidència política. L’Estat espanyol evidencia una nul·la voluntat de diàleg o d’actuar d’altra manera que no sigui la policíaca. Que la imputació contra membres d’Herrira sigui per enaltiment del terrorisme, integració i finançament a banda armada palesa el surrealisme de tot plegat.
En aquest sentit, cal entendre la repressió d’avui en vista a la proximitat de la manifestació pel drets humans que cada gener es celebra a Bilbao. Cada any, Herrira convoca una manifestació en favor dels drets dels presos i preses polítiques basques que suma cada any milers de persones a principis de gener. Aquesta mobilització, vol fer enguany un salt qualitatiu, entenent que allò important no és només la massiva manifestació sinó l’activació als barris i pobles per una mobilització constant, tot recuperant la centralitat del carrer. És aquest el punt clau al que l’Estat espanyol ver fer-hi front de l’única manera que coneix: la repressió.
Des de les organitzacions l’Esquerra Independentista dels Països Catalans volem denunciar, un cop més, la repressió de l’Estat espanyol. Així mateix, volem solidaritzar-nos amb l’esquerra abertzale, l’única part del conflicte que ha fet passes per superar la situació política actual. Entenem que és precisament la mobilització i la lluita al carrer la que ha de permetre que sigui el poble qui decideixi el seu futur.
Prou repressió contra el poble basc! Preses al carrer!
Països Catalans, 30 de setembre de 2013