Aquest 25 de setembre fem una crida a totes aquelles persones que estiguin fartes de  l’ofensiva  ultracatòlica i feixista contra els drets sexuals i reproductius de les dones.

Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem  perdre si no seguim plantant cara a organitzacions com Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, E-Cristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto. Aquests són els promotors de les marxes feixistes en contra del dret a decidir de les dones, que cada dia 25 recorren els  carrers que van des de l’hospital de Sant Pau a la Sagrada Família.

En les seves files hi trobem nombrosos grups de la ultradreta, com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal. No exagerem, doncs, quan titllem de feixistes aquestes marxes, no només per negar el dret al propi cos de les dones, sinó també per atacar totes aquelles sexualitats dissidents a la norma heterosexual i patriarcal, així com per mantenir postures racistes i espanyolistes, que recorden els temps de la dictadura franquista.

Però no són aquests els únics culpables, el govern espanyol del PP empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i feixista, i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Ens trobem, doncs, davant una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat.

Com a dones no vivim d’esquenes a la conjuntura actual. Patim la part més dura de l’ofensiva  capitalista neoliberal i de les retallades de “l’estat del benestar“. I com a catalanes patim l’ofensiva espanyolista que nega els nostres drets com a poble i ataca la nostra cultura i llengua.

Se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures.

Ja no ens alimenten molles, ni ens valen antigues receptes, cal transformar d’arrel la societat. I la independència total és una oportunitat per fer-ho. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida sigui el centre de la nostra societat, i no els interessos especulatius i mercantils. Volem la independència per canviar-ho tot i aquesta serà feminista o no serà.

Si no podem decidir, no podem ser lliures. Avortament lliure i gratuït.