Capitalisme és espoli social en transport públic

Quan parlem de serveis públics, parlem d’aquelles prestacions bàsiques que l’Estat garanteix perquè tota la població pugui viure dignament. Això vol dir que l’estat (sostingut pel conjunt de la societat) vetlla perquè tots els individus puguin desenvolupar-se des de tots els àmbits vitals: poder néixer, educar-se, treballar, relacionar-se, culturitzar-se, etc. Aquests són elements indispensables per la cohesió i la justícia socials.

Una de les conseqüències directes d’aquestes necessitats humanes i socials, és poder-se desplaçar. En l’actual configuració de grans conurbacions urbanes i de comarques rurals del nostre país (configuració desequilibrada i centralitzada), les persones tenen una necessitat imperativa de desplaçar-se: anar a treballar, a la universitat, a visitar-se a un centre de salut, en són alguns exemples.

Per tant, doncs, necessitem moure’ns constantment a dins la nostra ciutat, però també molt més enllà. La tasca de l’administració, doncs, és la de garantir una xarxa de transport públic que cobreixi totes aquestes necessitats.

Actualment ens trobem en una regresió absoluta del dret al transport públic i col·lectiu motivada per diferents raons:

– Un transport cada vegada més car. Al Principat de Catalunya, des de la integració tarifària del 2001, les tarifes han augmentat ininterrumpudament. Ha estat la mobilització de les usuàries a través de la Plataforma Stop Pujades que va motivar la primera congelació tarifària (i lleugera rebaixa del títol T-10), en quinze anys.

– Un servei ineficient o inexistent a les perifèries o zones rurals. La xarxa de transport urba i interurbà pateix mancances d’infraestructura i de freqüència als barris perifèrics de Barcelona (Zona Franca, Torre Baró, etc.) i a comarques (retards a les Terres de l’Ebre, ineficiència a la línia R3 Vic-Puigcerdà, baixíssima freqüència a la Línia Lleida-Balaguer-La Pobla, etc)

– Un model de gestió basat en el clientelisme, privatització, l’opacitat i la corrupció. Alguns exemples són les inversions en infraestructures pel transport privat (o les ajudes al poderós sector de l’automòbil), molt superiors que les que rep el transport públic; l’adjudicació a dit de la T-Mobilitat a Caixabank a canvi del refinançament d’un deute de 540 Milions d’€ del transport públic; l’invisibilitat del pressupost de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), principal operador de l’ATM, amb 603 membres amb sou fora del conveni col·lectiu i una política de portes giratòries.

Sabem, però, que tot això no són fets aïllats. Formen part de les conseqüències d’uns sistema econòmic capitalista que està desballestant tot el sistema públic (com passa amb la sanitat, l’educació, l’energia…), especialment als països del sud d’Europa, per tal d’aprimar al màxim el poder estatal a favor de les èlits econòmiques i financeres.

És per tot això que el capitalisme és sinònim d’espoli social, també, en transport públic.

Aquest divendres 27 de març a les 19:30h a l’Ateneu Harmonia -recinte de la Fabra i Coats, C/ de Sant Adrià, 20- parlarem del transport, des de l’àmbit més concret, al més global. Des del nucli d’Endavant (OSAN) Sant Andreu amb la col·laboració de la Plataforma Stop Pujades, analitzarem la situació del transport públic al districte de Sant Andreu, les actuals tarifes i el nou projecte T-Mobilitat, adjudicat recentment a Caixabank i el procés progressiu de privatització que viu el transport públic al Principat de Catalunya.

Ens acompanyaran Ariadna Cotén (Stop Pujades), Joan Manel del Llano (Stop Pujades) i Ricard Riol (Associació per la Promoció del Transport Públic).

Acte emmarcat dins el cicle de xerrades Capitalisme és espoli social.