Com cada any el pròxim 9 d’octubre l’Esquerra Independentista serem als carrers de València per convertir la diada del País Valencià en una jornada de lluita per la llibertat nacional, social i de gènere del nostre poble.

Una diada on reivindiquem, més enllà de celebrar l’entrada de Jaume I a la ciutat de València, el conjunt de les lluites socials i nacionals que històricament ha desenvolupat el Poble Treballador dels Països Catalans en aquesta data.

Actualment ens trobem davant d’una situació d’urgència social que sol·licita una resposta immediata de manera col·lectiva. Aquesta resposta vindrà de la mà de la construcció de la Unitat Popular en el marc d’uns Països Catalans lliures de tota opressió com a únic camí per aturar l’empobriment massiu de les classes populars, l’emergència vivencial, la pèrdua de drets laborals i civils, la privatització encoberta dels serveis socials més elementals, l’enèsima ofensiva contra el valencià i l’escola per part de les institucions…..

I és que la transformació social no es produeix ni en parlaments ni en despatxos, perquè per més que s’apropen tot tipus d’eleccions hem de tindre clar que la batalla pels nostres drets es juga fonamentalment a les nostres aules, als nostres llocs de treball, les nostres places i carrers. És on hem de ser majoritaris, massius i desobedients per poder enderrocar el règim del 78, els estats que ens oprimeixen i el sistema que ens ofega, per fer fora la màfia que ens governa i començar a construir una societat radicalment democràtica que avance cap a la justícia social i l’alliberament de gènere.

Així, el camí ens el marquen les estudiants que prenen els carrers, les companyes del CEiP Cremona, del Pare Català i de tantes i tantes escoles, les companyes de la PAH amb la seua obra social, les vagues a les Illes o a Panrico, les lluites contra la llei mordassa i la reforma de l’avortament de Gallardon, les okupes de Can Vies o els centenars de milers de catalanes que prenen els carrers per la independència, entre molts altres exemples de dignitat al llarg i ample del nostre país. Perquè sabem que ningú no ens regalarà la llibertat i estem disposades a desobeir per a prendre-la.

En aquests moments tenim una tasca fonamental: bastir el país, des de barris, pobles i comarques, d’eines que ens permeten agafar el control del nostre present per decidir el nostre futur. Un futur, on el poble treballador tinga les estructures per decidir-ho tot, per portar a terme una revolució democràtica que ens permeta construir un país nou. Un país allunyat de la UE i l’OTAN, sense CIE’s ni fronteres militaritzades, on siga el poble treballador qui governe, sense cap tipus de desigualtats.

La nostra lluita mai no ha acceptat els Decrets de Nova Planta, ni els Pactes de la Moncloa ni les transicions. La nostra lluita sempre ha refusat els marcs legals imposats, les constitucions i els estatuts. La nostra lluita no entén de barreres ni de cadenes mentals. La nostra lluita mai no ha acceptat lleis injustes. La nostra lluita sempre ha rebutjat les imposicions, vinguen de França, d’Espanya, o dels governs regionalistes. És la nostra lluita la que ens ha permès continuar ací, dempeus. És la nostra lluita la que ens ha permès que, després de més de 300 anys, no hagen aconseguit doblegar-nos. Per això, ara més que mai, cal continuar optant per la desobediència, per l’autoorganització, per la lluita a tot arreu, per utilitzar tots els mitjans al nostre abast.

Sabem que la resposta col·lectiva no és o possible o impossible, la resposta col·lectiva és necessària. És l’hora del poble, de noves formes d’organitzar-nos i prendre partit, d’arriscar-nos, de desobeir. Desobediència contra la segregació lingüística a què ens condemnen al País Valencià, on parlar i viure en valencià, el nostre català, és una lluita diària. Desobediència a les imposicions i les retallades en l’educació, com han fet i fan els i les docents a les Illes. Desobediència a les lleis masclistes que pretenen que les dones no puguem decidir sobre els nostres cossos. Desobediència a les lleis que ens retallen la llibertat de manifestar-nos. Desobediència als llocs de treball, desobediència per poder decidir quin model econòmic volem. Desobediència per poder votar i decidir què volem ser. Desobediència per dur a terme qualsevol canvi real i profund. Desobediència per ser lliures.

No permetrem que tot canvie perquè no canvie res. Eixe és el repte i el nostre compromís. Perquè no hi ha excuses ni mirarem cap a altre lloc. Perquè ja no ens alimenten molles. Perquè ho volem TOT. Perquè no podem oblidar que el nostre objectiu final: la Independència, el Socialisme i el Feminisme als Països Catalans.

Per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.
Visca la Terra!

Manifest unitari de l’Esquerra Independentista