Cada 9 d’Octubre és especial, però el d’aquest 2015 més encara. Es tracta de la primera diada, al País Valencià, sense el Partit Popular al govern en més de dues dècades. Un canvi important com a conseqüència de les eleccions del passat 24 de maig, que formalitzaren un canvi que la societat demanava des de feia temps.
A més a més, des del passat 24 de maig tant al País Valencià com a la resta del país s’hi han produït diferents esdeveniments que cal considerar i que ens obliguen a tots en general, i a l’Esquerra Independentista en particular, a actuar en conseqüència.
En primer lloc s’ha evidenciat fins a quin punt és latent el debat sobre la qüestió nacional i l’encaix dels diferents territoris històrics dins els Països Catalans. Un debat que, malgrat existir, tampoc no s’ha volgut abordar de manera oberta i clara. Que continua sense posar-se damunt de la taula ni al procés sobiranista a Catalunya ni en el marc dels canvis polítics i socials donats també a la resta del país. Un debat que, com a molt, s’ha abordat de manera esbiaixada i desenvolupat més en base d’acusacions i desmentiments, correccions o propostes voluntarioses i que no són fruit de cap mena de debat obert i racional, però que en qualsevol cas evidencien una realitat: els Països Catalans hi són, i aquesta realitat cal encarar-la amb determinació.

Aquests darrers mesos també hem pogut copsar l’accentuació de l’anticatalanisme i espanyolisme que han adoptat els partits de l’oposició arreu del país, tot i que amb especial virulència al País Valencià. En aquest sentit cal que recordem no només els avenços quant al procés de recentralització impulsat pel govern de Madrid, amb exemples com el de l’aprovació de la Lomce, fins arribar a la que fou la darrera iniciativa legislativa de calat ideològic que va aprovar el PP valencià: l’antivalenciana Llei de Senyes d’Identitat.
Aquests últims esforços tampoc no poden amagar que el tradicional espanyolisme que al País Valencià ha representat el Partit Popular, està en una situació interna de col·lapse. Un atzucac que és també una conseqüència per la seua pèrdua de qualsevol bri de legitimitat social de la dreta, però que no els ha impedit intentar calfar i augmentar la crispació social agitant l’espantall de l’anticatalanisme; amb la idea de reeditar una nova Batalla de València. Aquest 9 d’Octubre podrem copsar quin és la seua força i capacitat real de mobilitzar el carrer.
Pel que fa al tripartit, també hem vist els esforços fets per aprovar la reforma de l’estatut valencià al parlament espanyol i que se centrava en la millora del finançament. Un debat que no va alçar cap expectativa ni a dins ni a fora del País Valencià, i al voltant del qual finalment tots els partits valencians amb representació institucional van fer pinya. L’aprovació d’aquesta reforma no ha estat casual i l’ha motivada l’intent dels partits que sostenen el nou govern valencià, i especialment de Compromís, de fer bascular el pes del debat polític per als nous anys cap a la qüestió del finançament autonòmic i de l’espoli fiscal.
Tenir un bon finançament és necessari, però com s’ha enfocat aquesta problemàtica i com es pretén fer ara, i per als següents anys, des dels partits de govern i les institucions al País Valencià, tampoc no és una via que aporte cap solució a la situació de múltiples espolis en què viu immersa la classe treballadora als Països Catalans.

En primer lloc perquè posant només el punt de mira en l’espoli financer del govern de Madrid sobre el País Valencià l’única cosa que fem és obviar un altre tipus d’espoli que els i les treballadores patim de manera més directa: el que es deriva, com a conseqüència directa, del sistema capitalista que ens desgoverna a la nostra pròpia casa. I les receptes d’aquest sistema capitalista qui ens l’aplica, en primer lloc, és la nostra pròpia oligarquia.
Així, cal dir-ho ben clar: als Països Catalans, la primera causa de pobresa que pateix la classe treballadora és fruit de l’aplicació del capitalisme a casa nostra per la nostra pròpia classe dominant.
En segon lloc, perquè existeix un altre tipus d’espoli, del qual pràcticament ningú no parla mai: el de gènere, que s’aplica sobre la meitat de la població i converteix les dones en un subjecte doblement explotat, com a treballadores i com a dones, i que només es pot fonamentar sobre l’exercici de les múltiples violències i explotacions que s’exerceixen sobre elles i que abasten des de l’àmbit familiar al del treball, passant pel cultural.
I per últim, tampoc no hem d’obviar que el capitalisme és responsable directe d’un altre tipus d’opressió: el que el nostre país aplica sobre altres regions del món, i que converteix la nostra població en beneficiària de l’explotació sobre els treballadors d’altres economies mundials. Que les crisis i lluites que s’estan duguen a terme a molts llocs del món, des del Kurdistan a l’est d’Ucraïna o des de Palestina a Llatinoamèrica també han de ser les nostres.
Tenint present aquesta realitat, des d’Endavant OSAN animen a la participació dels actes del 9 d’Octubre fent-ho d’una manera conscient, sabent que la lluita és l’únic camí per revertir aquestes múltiples opressions.

Que és necessari apostar de manera clara i decidida per la construcció nacional, perquè només treballant per la vertebració dels Països Catalans i bastint uns nous poders institucionals que ens permeten anar recuperant la sobirania segrestada des del poder, podrem afrontar un futur amb garanties per a la classe treballadora del nostre poble.
Que cal afrontar amb determinació l’amenaça del feixisme en les seues diverses expressions, i més encara en la conjuntura de recentralització i d’intent de revifament de l’anticatalanisme més ranci i barroer. Per la qual cosa animem a participar de les mobilitzacions antifeixistes que es produïsquen els pròxims dies al llarg del país.
Que les premisses per les quals històricament s’ha mobilitzat l’Esquerra Independentista i que no són altres que la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme, hui continuen tan vigents com el primer dia. I que l’independentisme organitzat ha de continuar mantenint-les ben presents. Que ni l’autonomisme ni el regionalisme són cap solució, que Espanya és irreformable i que només treballant pel seu trencament estarem llaurant un futur de llibertat.
Endavant OSAN
Països Catalans. Octubre de 2015.